Repressió constitucionalista

Estat Espanyol ha engegat fa mesos la seva maquinària de repressió per intentar aturar com sigui el procés independentista català. La podríem qualificar de repressió constitucionalista exercida en nom de la Constitució espanyola del 1978. Una Constitució que, tal com ha recordat aquests últims dies el catedràtic de dret constitucional Javier Pérez Royo, va deixar de tenir efecte a Catalunya en el precís moment en què el Constitucional espanyol va dictar la seva sentència en què destrossava l'Estatut del 2006. En aquell dictamen, el Constitucional, animat per populars i socialistes, trencava el pacte implícit del 78 i, el que és més greu, passava per damunt de la decisió del poble català que, en referèndum, havia validat l'Estatut. Deslegitimada, doncs, la Constitució a Catalunya, qui pot negar-nos el dret a seguir el nostre camí? Davant aquest panorama, és Catalunya qui trenca la legalitat vigent, com van repetint una vegada i una altra el govern espanyol i la seva lleial oposició, o és l'Estat qui l'ha trencada?

L'Estat no reconeixerà mai, però, el greu error comès l'any 2010. Més encara, no reconeixerà que tant el govern de Zapatero primer com el govern de Rajoy més tard, es van equivocar menystenint el moviment independentista sorgit d'aquella sentència. Fent-ho van descartar l'opció que hauria estat més senzilla: donar resposta política als greuges esgrimits pels catalans amb un finançament adequat i amb un reconeixement com cal de la llengua i la cultura catalanes. Ara això ja no és possible. L'Estat té credibilitat zero a Catalunya i qualsevol “operació diàleg” que no sigui per acordar un referèndum vinculant –una utopia, cal ser realista– està condemnada al fracàs.

Davant l'atzucac, l'única sortida que ha trobat l'Estat és la repressió. Una via que, com ha demostrat repetidament la història, acaba provocant l'efecte contrari. Espanya, sortosament per als catalans, sembla no haver après dels seus errors històrics. Tot al contrari, tot fa pensar que la repressió contra el procés s'accentuarà els propers mesos. La clau, arribat el moment, serà respondre-hi amb les armes que ens atorga la raó. Davant la democràcia i la llibertat, no hi ha repressió que se'n surti.

L'