Passat vital

La història també serveix per recordar el principi que no hi pot haver un estat sense nació. La història del periodisme, en concret, és el testimoni d'un passat col·lectiu que ens esperona a enfortir els valors del nostre poble: llengua; cultura; primacia de les llibertats i d'un dret privat que sempre ha garantit la igualtat dins el matrimoni; acolliment a tothom qui ve de fora; voluntat de treball en un territori amb escassos recursos naturals. Són trets de la identitat catalana reflectits en els mitjans de comunicació des dels inicis de la premsa periòdica a Catalunya, el 1641. Plau constatar que cada cop més el passat periodístic català és objecte d'estudi i de difusió. Dilluns vinent, 9 de gener, el Palau de la Generalitat acollirà la presentació de la Història del periodisme de Catalunya, dirigida per Francesc Canosa. És una obra de diversos autors, amena i atractiva, escrita en l'estil dels articles de divulgació, dissenyada a la manera de les revistes il·lustrades amb talent, amb documents gràfics valuosos. Són tres volums heterogenis pel que fa a rigor i qualitat. Posa a l'abast d'un públic ampli –i posa al dia– part dels coneixements enciclopèdics de Givanel, Tasis i Torrent, aprofundits pels treballs que enllesteix Jaume Guillamet amb cura i exigència. El passat és vital per acarar reptes de l'avenir. El periodisme ha de recuperar la seva antiga funció de consciència crítica i revulsiva de la societat, objectiu menystingut ara per partits polítics i universitats.