Cap reforma ho resoldrà

En la dar­rera inter­venció de l'any que el pre­si­dent del govern espa­nyol ha pres com a hàbit fer després de l'últim Con­sell de Minis­tres, Mari­ano Rajoy va pro­cla­mar la set­mana pas­sada que cap reforma de la Cons­ti­tució “resoldrà el pro­blema de Cata­lu­nya”. Sí, senyor. Més clar, impro­ba­ble. Rajoy afe­geix la impotència a la vagància. Dues grans vir­tuts que el defi­nei­xen sen­cer. Per a què s'ha de pre­o­cu­par d'un pro­blema si no es pot resol­dre? El líder del Par­tit Popu­lar acu­mula en aquesta reflexió tota la savi­esa ori­en­tal. Tal com diu la vella dita xinesa, si el pro­blema es pot resol­dre, que no et pre­o­cupi. I si no es pot resol­dre, tam­poc. Per què pre­o­cu­par-se'n o ocu­par-s'hi? Per això i òbvi­a­ment, cap reforma de la Cons­ti­tució pot solu­ci­o­nar “el des­a­fi­a­ment sepa­ra­tista”. Cap reforma satis­fa­ria els inde­pen­den­tis­tes cata­lans i qual­se­vol reforma inqui­e­ta­ria els patri­o­tes intran­si­gents espa­nyols, que solen votar PP o PSOE, segons els casos. La pre­missa, el nus i la con­clusió són impe­ca­bles i gens fal­sos. Però el cas és que el pro­blema es manté. I igual­ment el cas és que Rajoy con­ti­nua sense saber com abor­dar-lo. Per a què el diàleg, doncs? La dita “ope­ració Diàleg” que lidera a Madrid Soraya Sáenz de San­ta­maría i a Bar­ce­lona, Enric Millo, és una pen­ti­nada al gat. No té cap sen­tit par­lar, ni que sigui de tot, quan no s'està dis­po­sat a cedir en res. Rajoy, San­ta­maría i Millo han de con­ti­nuar fent el que han fet fins ara: res. Que actuïn jut­ges i fis­cals, i tots ple­gats ja s'ho tro­ba­ran.