Ni Puigdemont ni Colau

El president de la Generalitat i l'alcaldessa de Barcelona van coincidir ahir en el rebuig a presentar-se a les pròximes eleccions al Parlament. Per motius diferents. Mentre que Carles Puigdemont va reiterar que no té cap “vocació de candidat” i que es retirarà del càrrec quan hi hagi el trànsit de la “postautonomia” a la “preindependència”, Ada Colau va insistir que també la seva vocació és una altra: mantenir-se com a màxima autoritat municipal. No té gaire sentit que dos dels polítics amb més carisma i més valorats pels seus respectius electorats renunciïn a presentar-se com a candidats al càrrec públic més important del país. I encara menys quan el país viu els moments que viu, d'una transcendència que serà, en els pròxims mesos, històrica, sigui dit sense perdó. Colau és la líder més visible i reconeguda de tot el moviment polític que es mou a l'esquerra del PSC. Puigdemont ha aconseguit guanyar-se una consideració que va molt més enllà dels estrictes votants del seu partit. Ni Puigdemont ni Colau no tenen ni idea del que pot passar a Catalunya en els pròxims mesos. No saben si hi haurà referèndum, ni com actuaran el govern i les institucions d'un Estat que no dubtarà a tirar pel dret aspre. Liderar la candidatura que ara rebutgen podria ser determinant en uns moments escabrosos. Com que tant a l'un com a l'altra se'ls suposa una voluntat de servei públic per sobre de qualsevol altra consideració, cal demanar-los només i ara més prudència en les intencions.