Patronats de turisme morts

Els patro­nats de turisme són una bicoca que es van inven­tar als anys vui­tanta empre­sa­ris, alcal­des i regi­dors del ram per, amb l'excusa d'obrir mer­cats, mun­tar-se uns viat­ges de luxe a qual­se­vol lloc del món on hi hagués una fira. Pagant el con­tri­bu­ent, els gal­tes pas­sius apro­fi­ta­ven per viat­jar, i els gal­tes actius cap­ta­ven, a més, cli­en­tela per als seus hotels, no per al gremi. Un excel·lent exem­ple que la tan pre­go­nada col·labo­ració entre el sec­tor públic i el pri­vat és una fàbrica de mamandúrries, i aquesta ja no va interes­sar quan es va aca­bar l'ale­gria en els pres­su­pos­tos muni­ci­pals. A Cala­fell, fa vint anys que la cosa es va aca­bar, i diu molt de l'eficàcia muni­ci­pal que fins ara no hagin deci­dit enter­rar el mort.