Qui pagarà les pensions?

Aquest benemèrit paper va tenir la familiar ocurrència de reunir el president de la Generalitat amb uns altres dotze Puigdemont, cognom ara ja il·lustre, procedent de garrotxina terra. El resultat va ser una vetllada agradable que hauria estat molt més complicada si, en lloc de Puigdemont, el molt honorable Carles s'hagués dit, per exemple, Garcia. Allò del pot petit, etcètera. En tot cas, Carles Puigdemont va poder contrastar amb branques i rames del seu tronc l'estat de les preocupacions socials, més enllà dels salons de palau. I vet ací que una de les preocupacions que van brotar en la conversa van ser –a l'entorn d'allò que en diem el procés– les pensions. En el cas que els déus de la justícia i de la fortuna afavoreixin aquest dissortat poble, qui les pagarà? N'hi ha que s'han dedicat, des del primer dia, a escampar la brama que els jubilats se les hauran de confitar. Com ja va passar a Escòcia, amb la mateixa perversa intenció. La resposta és fàcil i sabuda: els cotitzants. Els mateixos que les paguen ara. Perquè així funciona el sistema de pensions a Espanya i així funcionarà a Catalunya. Però la cosa és més bèstia. Perquè, si ha d'haver-hi un dubte, és qui les pagarà a Espanya, on el govern ha rebentat la caixa de reserva i està a punt de decretar un nou impost d'eficàcia més que dubtosa. És Espanya qui té el problema, endeutada fins a les celles, i no els catalans del futur, que de les pedres en faran pans. Qui ens pagarà les pensions? Nosaltres, com sempre, senyora.