La piulada més grossa

Twit­ter és així: només cal posar el nom d'usu­ari del polític en qüestió, escriure allò que hom con­si­dera que ha de dir-li, i fer clic al botó d'enviar. La tec­no­lo­gia fa la resta, i el polític tindrà de manera imme­di­ata entre les seves noti­fi­ca­ci­ons les veri­tats que li volíem fer saber. Democràcia directa. Més ràpid i econòmic que pre­sen­tar-se a elec­ci­ons, gua­nyar una acta de dipu­tat, i dir-li-ho en un debat ple­nari. Els polítics, o els emple­ats que els ges­ti­o­nen les xar­xes, acos­tu­men a igno­rar els atre­vi­ments ple­beus, però de tant en tant algun d'ells no se'n pot estar i s'hi torna.

Li ha pas­sat a Lluís Rabell, que ha res­post a un piu­la­dor que li retreia el seu canvi de posició sobre el referèndum. El dipu­tat l'ha enge­gat a assu­mir que la vida és dura i que cal patir-la en silenci: una sor­tida de to que ha creat un cert enre­nou a les xar­xes i ha engran­dit la llufa de comú ron­di­naire que l'inde­pen­den­tisme fa temps li ha pen­jat. És una anècdota més en aquesta agra dis­puta entre dos espais, el de l'inde­pen­den­tisme i el dels comuns, que en el fons es neces­si­ten mútua­ment si mai volen com­ple­tar amb èxit els seus res­pec­tius pro­jec­tes.

L'inde­pen­den­tisme va gua­nyar amb el 27-S, amb el sí ben per damunt del no i vore­jant la mei­tat dels sufra­gis, però per cul­mi­nar amb la força necessària neces­sita que l'espai dels comuns, o almenys una part d'ells, no s'hi girin d'esquena. De la mateixa manera, l'ambiciós pro­jecte polític que pre­pa­ren els comuns està encara més lluny de tenir força per si sol i neces­si­tarà, si mai vol gua­nyar i trans­for­mar de veri­tat la soci­e­tat cata­lana, l'espai inde­pen­den­tista, o d'almenys una part d'aquest. La bata­lla política i d'hege­mo­nia cul­tu­ral entre aquests dos grups està ser­vida, però els allu­nya de vèncer. No s'entén la dinàmica inde­pen­den­tista de menys­te­nir l'espai que li ha de garan­tir la victòria, ni l'estratègia dels comuns de girar l'esquena a un procés que inclou una trans­for­mació cons­ti­tu­ent i pro­jec­tes legis­la­tius i pres­su­pos­ta­ris que van molt més lluny en matèria social i de trans­for­mació real del que mai es van atre­vir els tri­par­tits en què tan còmoda­ment par­ti­ci­pava ICV. Poden pas­sar-se el 2017 a veure qui té la piu­lada més grossa, però és una bata­lla estúpida perquè al cap i a la fi només s'hi allarga fins a 140 caràcters, i amb això no s'hi can­via res, ni en un sen­tit ni en l'altre.