La piulada més grossa

Twitter és així: només cal posar el nom d'usuari del polític en qüestió, escriure allò que hom considera que ha de dir-li, i fer clic al botó d'enviar. La tecnologia fa la resta, i el polític tindrà de manera immediata entre les seves notificacions les veritats que li volíem fer saber. Democràcia directa. Més ràpid i econòmic que presentar-se a eleccions, guanyar una acta de diputat, i dir-li-ho en un debat plenari. Els polítics, o els empleats que els gestionen les xarxes, acostumen a ignorar els atreviments plebeus, però de tant en tant algun d'ells no se'n pot estar i s'hi torna.

Li ha passat a Lluís Rabell, que ha respost a un piulador que li retreia el seu canvi de posició sobre el referèndum. El diputat l'ha engegat a assumir que la vida és dura i que cal patir-la en silenci: una sortida de to que ha creat un cert enrenou a les xarxes i ha engrandit la llufa de comú rondinaire que l'independentisme fa temps li ha penjat. És una anècdota més en aquesta agra disputa entre dos espais, el de l'independentisme i el dels comuns, que en el fons es necessiten mútuament si mai volen completar amb èxit els seus respectius projectes.

L'independentisme va guanyar amb el 27-S, amb el sí ben per damunt del no i vorejant la meitat dels sufragis, però per culminar amb la força necessària necessita que l'espai dels comuns, o almenys una part d'ells, no s'hi girin d'esquena. De la mateixa manera, l'ambiciós projecte polític que preparen els comuns està encara més lluny de tenir força per si sol i necessitarà, si mai vol guanyar i transformar de veritat la societat catalana, l'espai independentista, o d'almenys una part d'aquest. La batalla política i d'hegemonia cultural entre aquests dos grups està servida, però els allunya de vèncer. No s'entén la dinàmica independentista de menystenir l'espai que li ha de garantir la victòria, ni l'estratègia dels comuns de girar l'esquena a un procés que inclou una transformació constituent i projectes legislatius i pressupostaris que van molt més lluny en matèria social i de transformació real del que mai es van atrevir els tripartits en què tan còmodament participava ICV. Poden passar-se el 2017 a veure qui té la piulada més grossa, però és una batalla estúpida perquè al cap i a la fi només s'hi allarga fins a 140 caràcters, i amb això no s'hi canvia res, ni en un sentit ni en l'altre.