Puigdemont falca el procés

Carles Puigdemont va prendre possessió del càrrec que ocupa com a 130è president de la Generalitat justament avui fa un any. Com de qualsevol govern, del que ell presideix se'n poden fer valoracions diverses. Ell mateix es va declarar aquell 12 de gener fal·lible. Però també va assegurar que era insubornable, tot plegat citant el seu admirat Agustí Calvet Gaziel. I aquesta part resulta inqüestionable respecte als compromisos que va adquirir. Per això, no m'ha sobtat la ratificació que no aspirarà a continuar a la presidència tal com va proclamar el primer dia. Crec, doncs, que la verbalització del president Puigdemont té un efecte falca del procés cap al referèndum que la majoria parlamentària ha compromès. És indiscutible el creixement exponencial de la figura de Puigdemont des que va arribar a la presidència. I això dóna encara més valor a la ratificació de la seva no continuïtat, que el situa per sobre de la pugna partidista per poder impulsar el referèndum “a fons i fins al final” com ell mateix ha manifestat en una piulada commemorativa de l'aniversari. La seva declaració d'intencions té la virtut, al meu entendre, de desmantellar l'objectiu d'alguns sectors del seu partit d'intercanviar a última hora el referèndum per unes plebiscitàries dos punt zero i forçar una reedició de Junts pel Sí encapçalada per Puigdemont per retardar la imprescindible prova electoral que el PDeCAT ha d'afrontar inexorablement. El govern Puigdemont-Junqueras té en el referèndum un objectiu nuclear i irrenunciable, com va explicitar dimarts el vicepresident Junqueras a la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría. No es tracta d'un segon 9-N, que va tenir virtuts mobilitzadores però poca transcendència política. Estic convençut que aquest cop el decret, llei o qualsevol altra articulació legal que es firmi tirarà endavant. I la pregunta que cal fer-se és fins on està disposat a arribar l'Estat per impedir l'exercici democràtic dels catalans. Ja ho veurem!