La factura de la llum

Abans, a les cases, els avis anaven darrere els nets apagant els llums que aquests deixaven encesos. No ho feien per estalviar energia, que és una voluntat moderna, sinó per estalviar diners. Ara els avis es queden immòbils a la butaca perquè tant és que encenguis com que apaguis el llum i tant és que cargolis bombetes ortopèdiques al sostre o a la tauleta de nit: la factura de la llum s'apuja cada mes. El govern hi carrega impostos, les companyies elèctriques hi carreguen el que els dona la gana amb el permís d'aquest govern, i ni que t'il·luminessis amb una espelma o fessis ombres xineses davant de la televisió notaries rebaixa al rebut. Encara no sé com no han pensat a sancionar els que gasten poca llum. Els que en gasten poca no amortitzen el cost del comptador ni el transport de la llum fins a casa seva i són insolidaris amb els partidaris de la incandescència constant, que han de cobrir la seva falta de despesa. Haurien de pagar més que els altres, mirin fins on m'enfilo.

Un restaurant prop de casa va decidir alimentar els llums, el forn, la nevera i tot amb plaques solars. Els propietaris van sortir al diari com a ciutadans exemplars. Va semblar fins i tot que rebrien un premi. Al cap d'uns dies hi van tornar a sortir, ara perquè el govern, tement que l'exemple s'estengués i el negoci de les elèctriques anés per terra, va anunciar que el sol s'havia de pagar. Un dia ens diran que per accedir a la platja també s'ha de pagar, amb un suplement per hores de sol preses. No pot ser que pagui igual un que pren el sol mitja hora i un altre que el para quatre hores seguides. A més, el de les quatre hores s'arrisca al càncer de pell, i la despesa sanitària que comporta bé s'ha de sufragar. Encara hi hauria qui ho celebraria, com se celebren els impostos especials a les begudes que diuen que fan tornar gras. No sé com els governs i les empreses energètiques no em contracten. Els donaria moltes idees.

Un dia em vaig queixar al banc de les comissions que em cobra. Em van voler fer veure que si tots els clients no les abonessin en la seva justa proporció indirectament pagaria amb els meus estalvis les grans i costoses operacions dels que fan treballar el banc més que jo. Això on ho ensenyen, a Esade? Els vaig recordar que a l'època dels Mèdici, els bancs donaven interessos a canvi de cedir-los la custòdia dels estalvis. “Els Mèdici? La custòdia vol feina, vol gent, i s'ha de pagar.” El banc més antic del món, situat a Itàlia, s'ha arruïnat. Es devia guiar pel remot principi fundacional de la banca.

Sí, tot això fa molt de riure però la gent passa fred i la factura de la llum s'emporta la meitat de moltes pensions i molts sous. “La llum encesa és un lladre”, deien els avis. Qui diuen que és, el lladre?