Turistes

Les comarques gironines han batut un rècord històric. Per primera vegada hem rebut més de cinc milions de turistes. Exactament 5.094.073. Davant una xifra tan precisa i concreta, sempre es plantegen molts dubtes sobre com es calcula. Després d'escoltar explicacions, es veu que aquesta i altres dades surten d'un poti-poti amb una mica de tot: visites als museus, a les oficines de turisme, línies de mòbil, compres amb targetes, enquestes a establiments, als mateixos turistes… Vaja, una mica una versió primerenca del famós big data, aquest sistema d'emmagatzematge, processament i anàlisi de dades que segons diuen ja és la panacea a l'hora de predir patrons de comportament i tendències. Deixant de banda els dubtes sobre com es fa per posar una xifra exacta al nombre de visitants que venen a casa nostra, la bona notícia és que l'any passat va ser un bon any per al sector. Com a mínim millor que l'anterior. Segurament no per a tothom, perquè sempre hi ha una cara i una creu. La cara pot ser que s'ha recuperat el turisme rus i augmenta el nord-americà, i la creu, que ha baixat el francès i que l'aeroport no sembla tocar fons. Sigui com sigui, això del turisme s'assembla cada vegada més al rècord Guinness, que sempre ha d'anar a més. Evidentment, res a dir al fet que el sector turístic vagi a l'alça. És indiscutible que és bo per a la nostra economia. Una altra cosa és que ens prenem l'objectiu de créixer sense parar com l'únic, com si es tractés d'aprovar el curs. Quan l'examen que ha de preocupar i que hem de superar amb nota és el del model turístic que volem per no acabar morint d'èxit. Hi ha ciutats que ja han plantejat limitar l'entrada de turistes per l'impacte que té sobre el seu patrimoni i sobre la qualitat dels serveis, totalment col·lapsats. Molts pensaran que tant de bo, morir d'èxit. Però seria molt trist que haguéssim d'acabar de la mateixa manera. Que haguéssim de posar-hi límits. Potser abans d'això el que s'ha de fer és posar-hi seny. Tots plegats. Des del sector, fins a l'administració i els mateixos turistes. I de seny, en falta molt. Pensem massa en els beneficis a curt termini i massa poc en les conseqüències a llarg termini, en l'herència que deixarem tots plegats mentre continuem fent de turistes d'una manera desordenada sense pensar en com poden conviure sense fer-se mal el turisme i les destinacions que el reben.