Contra Puigdemont

Ara fa un any deia aquí mateix un parell de coses fonamentals: que qui no conegués en Carles Puigdemont aviat el coneixeria i que no se m'acudia ningú que estigués més preparat que ell per estar al capdavant del país en aquest moment de la història. El títol de l'article enganya. Continuo pensant el que deia fa un any i hi puc afegir que els fets demostren la idoneïtat de Puigdemont com a president de la Generalitat en aquest temps crucial.

Però no enganya del tot, el títol, perquè tot el que hi ha hagut al voltant de Puigdemont en aquest any, almenys en l'esfera pública (sort de l'entorn proper i del privat!), ha anat més en contra d'ell que a favor, amb més o menys intensitat. Que l'Estat li hagi anat en contra en la seva determinació de conduir el país a les portes de la independència no és cap sorpresa. Fora de Catalunya, es manté, per no dir que s'ha intensificat, el mateix mur polític al voltant de l'immobilisme de Rajoy i la mateixa repressió judicial liderada per l'acció de govern del Tribunal Constitucional. Res de nou. El més positiu és que, a l'altra banda, Puigdemont no només hi ha posat dignitat, sinó una fermesa en les conviccions i els fets sense precedents al nostre país en una situació tan exigent.

El que és veritablement lamentable d'aquest últim any (en la línia dels fets que van precedir l'arribada de Puigdemont a la presidència; o sigui, apartar-ne Mas) és tot el que ha estat contra Puigdemont aquí, a casa. Des de dins, els dinamitadors del procés entès com a moviment unitari han estat molt actius. La CUP no en va tenir prou de “llençar Mas a la paperera de la història”. Va llençar-hi el pressupost i va provocar una qüestió de confiança, i ara estem amb el segon pressupost i la gesticulació gratuïta i exagerada. ERC, almenys, ha dissimulat amb l'acció de govern la seva eufòria demoscòpica i les ganes d'eleccions. El PDeCAT tampoc no ha ajudat, per culpa de la seva desorientació. En lloc de construir-se com a partit, té càrrecs que ajuden dient que potser no es podrà fer el referèndum. I el nou partit pensa en qui serà candidat en unes eleccions que no se sap què seran ni quan. Si fos un partit amb memòria i confiança, recordaria que Mas va trobar un president del nivell de Puigdemont en qüestió d'hores. I si sabés el que fa, trobar un candidat per a unes eleccions seria el menor dels seus mals.

I els comuns estan ajudant assumint el paper de Duran i d'Unió.

I a pesar d'un any contra Puigdemont, i segurament perquè és ell qui condueix, estem en el camí de fer un referèndum per la independència. A hores d'ara, qui el vulgui conèixer ja el coneix i qui no vulgui estar al seu costat en el procés és perquè té altres prioritats que no són el país.