opinió
Calendari de l'N-II
Dimarts passat, 10 de gener, a la comissió de Foment del Senat vam tractar una moció sobre el desdoblament de l'N-II que havia presentat com a senador representant del PDeCAT i portaveu de Foment.
La moció literalment deia: “Moció per què s'insta el govern a adoptar determinades mesures per impulsar la millora i el desdoblament dels diferents trams de la carretera N-II al seu pas per la província de Girona (661/ 000137)”.
Després d'una exposició detallada de la situació d'empantanegament crònic i endarreriment extrem que porta el projecte de desdoblament dels diferents trams d'aquesta via tan important, vam poder fer algunes consideracions sobre què representa l'entrada des de la Jonquera i, doncs, la frontera francesa fins al límit de Tordera, ja demarcació de Barcelona, i la importància que té com a entrada i part principal del corredor mediterrani. Aquest corredor mediterrani, que val la pena recordar que representa, en conjunt, el 40% de la població total de l'Estat espanyol, territori en què es generen el 50% de les exportacions de mercaderies, el 55% de la producció industrial, el 65% del trànsit marítim i el 70% del turisme.
Fixem-nos, doncs, si arriba a ser important el corredor mediterrani en una situació d'internacionalització màxima de les economies productives de les regions econòmiques europees.
En aquest context, doncs, vam impulsar una moció que demanava una concreció de calendari a l'hora de programar les diferents actuacions que resten pendents per al desdoblament íntegre de l'N-II des de la Jonquera fins a Tordera.
Val la pena recordar que hi ha punts on l'avanç en l'execució de les obres ha estat, i continua sent, desesperant i d'una lentitud impresentable.
Vam demanar que un dels principals criteris a l'hora de prioritzar quins trams d'obra pública convé executar fos el del volum de trànsit enregistrat. Almenys mentre tinguem aquest coll d'ampolla tan evident.
Per tant, reclamàvem i exigíem que no es prioritzessin projectes en què el trànsit registrat en alguna ocasió no hagi arribat ni a un terç del que pateix l'N-II.
I vam parlar, també, de l'absoluta unanimitat política que genera la resolució definitiva d'aquesta obra. I també vam subratllar que existeix un evident i estès afartament d'aquesta situació.
Un cop més, el PP no ens sorprèn: es nega a fixar un calendari concret per a l'execució i la finalització dels diferents trams de l'N-II. Això sí: el PP va oferir-nos una transacció en què s'afirmava que s'insta el govern a reprendre les obres quan econòmicament sigui possible. I en el termini més ràpid possible. Més paper mullat, desgraciadament.
Nosaltres vam demanar que es comprometessin amb calendari concret. I des del PP van dir-nos que no era possible de fixar dates concretes. Davant d'aquesta proposta, vam optar per dir que, a les comarques gironines, ja no es fia i no hi ha confiança en el govern de l'Estat per aprovar mocions sense calendari. I davant de la negativa de transigir a la moció del Partit Demòcrata Europeu Català si no hi ha un compromís concret d'execució de les obres, el PP va votar-hi en contra, i es van quedar sols, però amb la majoria suficient per impedir que s'aprovés la moció, en què sí que hi havia terminis d'execució, almenys dels projectes i treballs tècnics, i de tots els processos de licitació i adjudicació.
Una demanda històrica que ha aconseguit el consens de totes les forces polítiques i les institucions de la demarcació de Girona (des dels consells comarcals a la Diputació de Girona, multitud d'acords de plens municipals, acords de les cambres de comerç, de la FOEG, etc.), un cop més, desestimat per la majoria parlamentària del PP.
Fa més de 21 anys que parlem del desdoblament d'aquesta carretera que, per finalitzar un tram de sis quilòmetres, per exemple, ha trigat vuit anys. Aquest és el temps transcorregut per enllestir el tram de Caldes de Malavella a Sils, que havia esdevingut un punt perillosíssim per a la seguretat viària dels conductors i on es van produir molts accidents, mortals fins i tot. Si el Ministeri de Foment s'ho pren amb la mateixa calma que fins ara, trigaríem 80 anys a finalitzar els 52 quilòmetres que resten. D'aquí ve la importància de fixar un calendari concret, que des del PDeCAT considerem imprescindible. Per això no acceptàrem cap esmena “amb la màxima brevetat possible”. Ja ho hem dit abans: no es fia.
La realitat és que l'administració general de l'Estat ha oblidat les seves obligacions a la demarcació de Girona, potser perquè continuen apostant pel corredor viari i ferroviari central, un corredor poc estratègic i desobeint les indicacions i recomanacions d'Europa. Això sí, sense dir-ho i fent grans declaracions de compromís amb el corredor mediterrani.
No deixarem d'insistir, a peu i a cavall, perquè l'administració estatal compleixi amb les seves responsabilitats i obligacions. Fins al darrer minut, no deixarem de reclamar-ne la necessitat i la justícia que ens dona tenir la raó socialment, econòmicament i territorialment.