Dies clau

Ahir mateix van entrar els pres­su­pos­tos nos­tres de cada dia en la comissió par­la­mentària cor­res­po­nent. D'ací a un parell de set­ma­nes, doncs, sabrem com acaba la cosa, la cosa nos­tra també de cada dia. Perquè, si final­ment a la CUP s'imposa el cri­teri dels més intran­si­gents, o cohe­rents, o fla­mencs, o radi­cals, o autèntics, o com en vul­guin dir, no podran ser apro­vats i el procés nos­tre de cada dia s'embru­tarà encara més. És curiós. Resulta sor­pre­nent que l'inde­pen­den­tisme en bloc, mal­grat aques­tes tur­bulències, no s'altera gaire. Les enques­tes asse­nya­len, obs­ti­na­da­ment, que la parròquia que creu que l'única entesa amb Espa­nya és la de dei­xar-ho córrer no es desin­fla. Gai­rebé totes les enques­tes que s'encar­re­guen i es publi­quen –les encar­re­guen i les publi­quen aquells que poden– tenen com a objec­tiu cer­ti­fi­car l'enfon­sa­ment defi­ni­tiu del Par­tit Demòcrata i cons­ta­tar que final­ment la tropa d'Ada Colau ha des­bor­dat Esquerra Repu­bli­cana. No se'n sur­ten. No diuen el que ells volen. Però els son­de­jos sí que recu­llen, per con­tra, que la CUP perd molt de suport elec­to­ral. Fins a la mei­tat. L'inde­pen­den­tisme obté encara la majo­ria abso­luta, però la CUP rep un fort càstig. És cert que també patei­xen els excon­ver­gents, però això és con­seqüència d'una inèrcia que encara no han acon­se­guit girar. Però els cupai­res... Ells, a ritme del temps, hau­rien de pujar. I bai­xen. Molts dels seus votants se n'han can­sat. En són cons­ci­ents? O no els interessa la qüestió i només somien revo­lu­ci­ons?