Cafè aigualit

És sabut que la no assistència a una tro­bada sem­pre té el perill d'expo­sar l'absent a les crítiques i befes dels altres. Però d'aquí al fet que la tro­bada con­cen­tri les seves ener­gies en aques­tes crítiques hi ha un bon tros. Segu­ra­ment aquest aspecte de la reunió de pre­si­dents autonòmics és el que delata més des­ca­ra­da­ment que el cafè per a tot­hom que repar­tia el model ter­ri­to­rial espa­nyol fa temps que és aigua­lit. I el mitjó no dona per a més. S'hi pot posar tota la pompa que es vul­gui per guar­nir la reunió com la quinta essència de la des­cen­tra­lit­zació. Però el mitjó per ela­bo­rar el cafè ara ja és un manyoc, un revol­tim que clama en la direcció contrària: per gua­nyar més cen­tra­li­tat. I la Unió Euro­pea, men­tres­tant, reclama més ajus­tos.