L'estratègia d'Esquerra

No és la primera volta que es diu i que se sent que Esquerra Republicana manté una estratègia contra Podemos, Iniciativa o la tropa de Colau. Contra l'esquerra del PSC i del PSOE, en definitiva. Qui diu això considera la realitat en termes justets; més aviat, curts. Com que els republicans ja pensen en eleccions –autonòmiques, no cal dir-ho– i com que els seus rivals més directes són aquells que Ada Colau i Xavier Domènech intenten quadrar, Esquerra els ataca. Aquesta va ser la tesi principal que semblava defensar Josep-Lluís Carod-Rovira en la intervenció sobre l'escenari que el va ajuntar amb el mateix Domènech i amb Íñigo Errejón. Segons Carod, “és un immens error carregar contra els qui defensen drets democràtics” i és també un error “l'estratègia d'atacar els comuns”. Qui els ataca? L'exlíder d'Esquerra va semblar deixar-ho diàfan proclamant que “l'adversari d'un independentista d'esquerres no pot ser un sobiranista d'esquerres”. D'acord. Però això vol dir que Esquerra sent com a adversaris Domènech o Rabell? Com a adversaris electorals, ben segur. Però, com a adversaris polítics a abatre? Sembla just a l'inrevés. Hi ha poquíssimes declaracions dels dirigents d'Esquerra contra aquests senyors. Cap d'Oriol Junqueras. Per contra, quantes vegades acusen ells els republicans per “pactar amb la dreta”? I encara més, aquests senyors són realment sobiranistes? Perquè els sobiranistes a Catalunya entenen que la sobirania és del poble català i no la supediten a ningú per exercir-la.