García- Margallo 2.0

Quan Mariano Rajoy va defenestrar José Manuel García-Margallo y Marfil de la cartera d'Afers Exteriors i Cooperació del govern d'Espanya, hom va veure en la decisió un exemple d'un suposat “nou tarannà” de Rajoy, més dialogant i més obert a buscar una sortida negociada al conflicte amb Catalunya. Sempre havia cridat molt l'atenció que el ministre que més temps i esforços dedicava a combatre el procés d'autodeterminació de Catalunya fos precisament el d'Afers Exteriors, quan la versió oficial insistia que es tractava d'un tema intern espanyol. Poc hem trigat a descobrir, però, que el reemplaçament de l'inefable García-Margallo —aquell que ens va amenaçar de vagar per l'espai exterior— segueix fil per randa l'estratègia fallida del seu antecessor. Alfonso María Dastis Quecedo continua mobilitzant personal i recursos del servei exterior d'Espanya per intentar impedir els esforços de la diplomàcia catalana per explicar-se al món. “Farem front a qualsevol intent de justificar quelcom injustificable”, declara sense embuts Dastis. Tot i amb això, dimarts vinent Puigdemont, Junqueras i Romeva seran al Parlament Europeu per explicar que Catalunya farà un referèndum d'independència i que n'aplicarà el resultat. Per fer el referèndum només calen voluntat política i determinació. Per aplicar el resultat, calen complicitats internacionals. Per això és tan important aquesta visita.