El preu de la llum

S'ha fet la llum i acabem de descobrir que l'energia elèctrica a Espanya és una bestiesa sense comparació possible a prop. Se n'ha disparat el preu, i el govern de l'impassible Rajoy, en lloc de buscar-hi solucions i aplicar-les, afirma que el mercat va com va i que, com que ni plou ni fa vent i no sé què més passa amb França amb les nuclears, literalment, ens hi hem de resignar. Tot, menys acceptar la realitat: la realitat d'uns governs, els d'ara i el d'abans, que s'han llançat al cap les energies alternatives en un joc d'irresponsabilitat amb pretensions de discrepància política. La realitat d'uns senyors de la llum i de tot, com ara l'amo de la llotja del Bernabéu, que fan i desfan a Madrid com nobles feudals, amb el patrocini del poder executiu, que sempre executa a favor dels seus. La realitat d'un monopoli que es manté, intervingut pel BOE, i que ara aparenta oligopoli. La realitat d'unes polítiques funestes, que han descartat l'energia nuclear, però que han estat incapaces de substituir-la per res efectiu. La realitat d'un mercat únic i continu en mans dels més espavilats, perquè l'energia ni es crea ni es destrueix, es transforma, però no s'emmagatzema. Es transforma, bàsicament, a Espanya, en poder per al govern de l'Estat i en suculents beneficis per a unes empreses desbocades i sempre amables amb el poder. Per cert, a Catalunya no hi ha tres centrals nuclears, aigua als pantans i vent al nord i al sud? Com en tot, paguem ben cara la supeditació al mercat “únic”.