Opinió

Ara torno

La línia blanca al cel

“La Història, per bé o per mal, té pocs protagonistes, però és col·lectiva

Aquesta setmana passada va morir Eugene Cernan. Que qui és? És ni més ni menys que l'últim home que ha trepitjat la Lluna des que ho va fer el 1972 com a tripulant de l'Apollo 17. No dec ser l'únic que he recordat el nom de l'onzè humà que va caminar per la superfície lunar en veure'l a les necrològiques que s'han publicat. A tots ens ve ràpidament a la memòria, en canvi, el nom de Neil Armstrong, el primer home que va posar els peus a la Lluna. O també el seu company Buzz Aldrin, que el va acompanyar en la caminada. O fins i tot el de Michael Collins, que es va quedar a la nau esperant-los. De Cernan i de l'altra desena d'astronautes que van ser a la Lluna, poca gent se'n recorda. És normal. Solem recordar sobretot els personatges que figuren a les portades dels llibres d'història.

Ara bé, si ens entretenim en la lletra petita segur que trobem explicacions a moltes coses. Entendrem que la història fa famosos uns personatges però que no l'entendríem sense els que queden en l'anonimat de les pàgines interiors. Neil Armstrong sintetitza la carrera espacial dels anys seixanta i setanta, però sense personatges com Cernan no hauria estat possible. També havia estat tripulant de l'Apollo 10, l'expedició espacial que va provar els sistemes que van permetre l'èxit històric de l'Apollo 11. És cert que Armstrong, a més de ser el primer, també ens va deixar una frase per a la posteritat: “Aquest és un pas petit per a l'home, però un pas de gegant per a la humanitat.” Cernan es va esforçar per intentar deixar una empremta en la nostra memòria, però no se'n va sortir. En el moment de l'aterratge va ser simplement descriptiu: “El Challenger ha aterrat.” En tornar al mòdul per iniciar el retorn a la Terra, va voler ser transcendent, com Armstrong, però només va encertar a dir: “El desafiament dels Estats Units d'avui ha forjat el destí del demà.” Sense voler-ho, la clau del paper de Cernan en la història ja l'havia donat ell mateix temps abans, quan feia broma amb Armstrong i li deia que ell i els companys de l'Apollo 10 havien “dibuixat la línia blanca al cel” perquè l'Apollo 11 no es perdés i pogués fer possible el moment històric de l'arribada de l'home a la Lluna. La Història, per bé o per mal, té pocs protagonistes, però no s'explica bé si no és com un fet col·lectiu.

Mentre divendres veia la presa de possessió Trump he pensat en Cernan i també en aquestes dones negres que treballaven a la NASA i que retrata la pel·lícula Figures ocultes, ara a la cartellera. Trump ha irromput com un elefant a la portada de la història, però si volem entendre per què no ens hauríem de fixar tant només en ell, sinó en la gent que l'ha votat i en les seves raons, que també en deuen tenir que valgui la pena tenir en compte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.