A patir una mica més!

El secretari d'Economia del govern va tancar ahir els jocs de la fam. Pere Aragonès va declarar que l'oferta de pressupostos que ha deixat en la teulada de la CUP és la darrera. Punt final. I quina cara feien els senyors de l'esquerra dita revolucionària? Això només ho sap Aragonès. Però, davant la galeria, les cares revolucionàries no són precisament de sucre. Sal marina rupturista. Ai, que patirem! El govern ha respost amb l'optimisme habitual. El mateix que l'any passat va haver de culminar amb una qüestió de confiança. Per què aquest optimisme? Potser perquè amb pessimisme no es fan referèndums contra l'Estat. Però no hi ha gaires senyals que convidin a l'alegria. L'executiu que presideix Carles Puigdemont ha arribat on podia arribar. Per aguantar equilibris i cohesions. Ha cedit en gairebé totes les propostes de la CUP. Parcialment. Fins i tot en una part de les exigències dels sindicats d'ensenyament, que alteraran tots els altres funcionaris. Però en una no s'ha mogut. El Partit Demòcrata ha marcat límits roents en l'augment de l'IRPF, l'impost de successions i el de patrimoni. Ratlla divisòria. I resulta que aquesta és una de les exigències capitals de la CUP. Com acabarà tot plegat? S'admeten travesses. Però el coneixement de la tropa, no l'optimisme, força a pensar que les assemblees de la CUP rebutjaran els pressupostos. I que el consell nacional de dissabte proclamarà que cal continuar negociant. Fins al darrer alè. Senyor Aragonès, l'última proposta? Angelet...