Botifarrada a Brussel·les

Una vegada més, i en van cent seixanta, la majoria de les respostes espanyoles a la intervenció de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Raül Romeva al Parlament europeu han estat menyspreadores o insultants. Sigui nostra divisa embrutar-los fins la camisa. Aquesta és la llengua de les autoritats i les milícies espanyoles: el menyspreu o l'insult. Ara suposem que tinguessin raó en tot el que diuen, que l'anhel sobiranista a Catalunya fos un error, un excés anticonstitucional o una tara. Encara així, l'opinió i la voluntat dels altres, expressades democràticament, mereixen una consideració. Un respecte primari. Però aquesta gent ha fet i desfet imperis a còpia d'humiliacions. No hi ha mans ni manera. Des de Mariano Rajoy, menystenint les dimensions i les repercussions d'un acte que encara no s'havia fet, fins a la brigada contertuliana habitual que ahir reia sense parar de l'intent “provincià i fallit”. Volen diàleg? Els diàlegs només es paren des del respecte a la condició humana. Els que són considerats i tractats com a infrahumans no tenen per què atendre a les falses propostes dels superbs. Afirmava ahir un dels bèsties habituals que escumeja contra Catalunya que l'acte al Parlament europeu només havia estat pensat “per a catalans”. I que, per un preu molt més assequible, “el podrien haver fet a Calafell”. A Calafell hauria d'anar aquest primat per entendre alguna cosa. La millor potinga contra l'insult i el menyspreu? La persistència. Mare de les ciències i de les independències.