Pagesos en peu de guerra

Els pagesos catalans del sud de la ratlla han convocat marxes de protesta que culminaran dissabte vinent a Barcelona. Tractors en peu de guerra. Els pagesos catalans del nord de la ratlla són més expeditius. Rebenten més sovint i ho fan contra els camions i els productes del sud, a qui acusen de tots els mals. Potser la primera cosa que haurien de fer els uns i els altres seria posar-se d'acord. No és possible. No és possible perquè l'Europa de les ratlles continua vigent. Malgrat els predicadors que retreuen als altres els murs que tant s'estimen. Però la pagesia catalana del sud té, efectivament, uns altres problemes. A Brussel·les, a Madrid i a Barcelona. Un dels més agres l'expressava un membre de la Unió al president Puigdemont en allò del Jo pregunto. Segons aquest angelet de la terra, al seu poble només hi ha tres pagesos joves. És a dir, hi ha la terra, hi ha l'oportunitat, però no fan prou de reclam, perquè la terra sempre és aspra, sigui de secà o de regadiu, si no produeix un vi de qualitat, i les oportunitats exigeixen una suor excessiva i uns horaris de dimoni que la majoria eviten. La protesta amarga, doncs, és raonada i raonable. Però contrasta amb “la situació d'emergència” en què segons alguns viu crispadament immersa la societat catalana. Una “emergència” que provoca l'exigència d'una renda mínima garantida i universal, que acabarà sent un greu error. Perquè tanta renda i tanta garantia també trauen del camp aquells que podrien evitar l'economia subsidiada.