Opinió

La crònica

La fallida

Aquest és un terme antic que figura en els diccionaris de la llengua i que significa “que un comerciant deixa de pagar els seus creditors”. Es diu: “Ha fet fallida.” Hi ha molta literatura sobre el tema. Quan una família benestant es declarava en fallida, la consternació i l'escàndol l'acompanyava perquè suposava perdre una posició ben vista per la societat per passar a una altra de més galdosa. La por del “què diran!” planava damunt dels afectats. El terme va derivar després en “suspensió de pagaments” i, actualment, en la llei de “concurs de creditors”, que ha experimentat en el temps modificacions significatives. L'expedient suposa sol·licitar l'empara de la justícia per tal de poder pagar “ordenadament” els deutes. Antigament, només s'hi podien acollir els comerciants. Ara és aplicable a tothom –fins i tot als particulars– que no pot atendre els seus compromisos. El propòsit de la llei és ajudar l'afectat a rehabilitar-se i continuar l'activitat, però la majoria d'aquests procediments acaben amb la liquidació i la desaparició de l'empresa. I els creditors perdent els seus drets.

La crisi i la falta d'expectatives ha disparat el nombre i la importància d'aquestes situacions. El jutjat mercantil de Girona, presidit pel magistrat Hugo Novales, és el que té cura des de fa temps d'aquests expedients. Val a dir que a aquest jutge li va tocar una part molt dura de la judicatura, perquè mentre que altres jurisdiccions suposen gairebé sempre intervenir en fets passats, els concursos de creditors tracten d'elements vius, de col·lectius en situació difícil, i de la necessària coherència per trobar el final menys traumàtic possible. El dia que sa senyoria es jubili –encara li falten molts anys– ben segur que podria escriure unes memòries sucoses dels afers que s'ha vist obligat a dirimir; encara que els magistrats se solen endur els secrets dels sumaris a la tomba...! Girona ha estat pionera en iniciatives que no han reeixit. En supòsits que no s'han donat. Per això les enormes sumes de diners que s'han perdut, tant per part dels deutors com dels seus creditors durant aquests darrers anys.

Sembla que actualment el nombre de fallides va de baixa. Però sobre les taules del jutjat queden multitud d'expedients. I la llei és dura amb els incomplidors que no han demanat a temps l'estat d'insolvència, o que han fet maniobres preconcursals. Hem pogut llegir sentències sobre administradors que tal vegada no van ponderar prou bé els seus drets i els seus deures. Sempre ens ha semblat vital que hom tingui cura del que suposa posar-se al damunt la càrrega d'administrador de béns aliens, perquè es pot veure perjudicat per la pròpia inconsciència. Sobretot, prevenir-se a temps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.