Per què no callen?

Fa uns mesos Felipe González en referència a Pedro Sánchez, el seu secretari general, deia que se sentia traït. Va ser el tret definitiu a la defenestració de Pedro Sánchez. Feia temps, però, que un sector important del PSOE la hi tenia jurada. Després de parlar Felipe, la conspiració va ser implacable. En pocs dies i d'una manera absolutament discutible el varen obligar a dimitir. La punyalada va ser monumental. Molts socialistes se sentien avergonyits. González, que ho havia estat tot en el PSOE, després d'anys de deixar el poder i dedicar-se als consells d'administració de grans companyies, ha demostrat que avui continua manant. El poder igual que el diner sempre sol estar en les mateixes mans, i quan el tenen mai el deixen.

Aznar, el gran constructor de la dreta espanyola, avui també continua parlant i condicionant els seus successors. Va deixar de ser el president honorífic del partit, però no vol deixar d'influir-hi. Fins i tot amenaça de crear un nou partit. Lògicament ell ho nega.

En aquests últims dies, Josep-Lluís Carod-Rovira ha parlat. Va ser un bon president d'Esquerra Republicana de Catalunya i va portar la formació a uns bons resultats electorals, però ara ja no és ni militant d'aquest partit. Es fa molt difícil d'entendre com una persona que va liderar el partit ara no sigui ni militant. Algun dia ens ho hauria d'explicar algú, si no ho fa ell mateix.

Però el que és més incomprensible de tot són les seves declaracions al costat d'Íñigo Errejón i Xavier Domènech en què advertia l'independentista d'esquerres de l'error de veure els comuns i els seus aliats espanyols com l'enemic a batre. Va dir: “És un error carregar contra gent que defensa drets democràtics com és el dret a decidir, l'adversari d'un independentista d'esquerres no pot ser mai un autodeterminista d'esquerres.”

Alguns tertulians i articulistes fa temps que acusen ERC d'anar en contra de Podem, Iniciativa i els comuns de Colau. Electoralment és cert que són adversaris polítics, però ara no estem en la pantalla d'unes eleccions i menys d'unes eleccions autonòmiques, ara estem en la pantalla del referèndum. I en aquest sentit no és veritat que ERC carregui contra Podem i Colau. Crec sincerament que és tot el contrari. Trobarem poques declaracions de líders d'ERC contra Podem. Cap d'Oriol Junqueras. En canvi podem trobar moltes i moltes declaracions dels líders de CSQP contra ERC. Les intervencions de Rabell i Coscubiela al Parlament de Catalunya són clares i contundents contra ERC, pel fet, diuen, de pactar amb la dreta.

Amic Carod, aquestes declaracions no ajuden gens la causa de l'independentisme, bàsicament perquè la teva tesi (ERC ataca els comuns) no és certa. Seria molt millor restar calladet i no fer interpretacions tan a la lleugera.