Opinió

la crònica

Assedegats de política canyera

La meva feina ja fa anys que em va convertir en un desconfiat. Per això, segurament, vaig fer una lectura maliciosa quan l'exregidor de Figueres per CiU, Josep Maria Godoy, va penjar al Facebook dijous de bon matí la sardana de Pep Ventura Per tu ploro. Ho va fer just el dia que els diaris portaven l'enfrontament entre Marta Felip (CiU) i Manuel Toro (Unió). Sóc un malpensat, ho confesso. I un ignorant, sens dubte, perquè ja hauria de saber que dijous es complien 200 anys del naixement de Pep Ventura. Malpensat, ignorant i també ociós. Passa que m'agrada la feina que faig i acostumo a passar-m'ho bé treballant. Deu ser un vici adquirit de quan feia de periodista d'esports. No pas poques vegades m'ho vaig sentir. “Que bé que us ho passeu”. Doncs sí. M'ho passo bé i m'agraden els plens d'Ajuntament. Ja veieu: malpensat, ignorant, ociós i friky. Bé, això ja no ho tinc tan clar, perquè per ser això darrer cal pertànyer a una espècie exclusiva, obsessiva i poc nombrosa. I dijous, la sala de plens de l'Ajuntament de Figueres va omplir-se d'assedegats de política canyera.

Dijous al vespre el ple en què s'escenificava l'expulsió del govern dels tres regidors socialistes, la sala de plens es va omplir de tanta gent que vaig veure que no sóc tan exclusiu com em pensava. Tots, se'ns notava, estàvem desitjosos de disfrutar d'un espectacle de sang i fetge gratificant. Però res. Expectativa massa alta i, per tant, poc espectacle. Els polítics sempre se'ns hi posen bé, en aquest tipus de coses, i sempre pots aprofitar la seva col·laboració per alimentar la necessitat primària de gaudir d'esbudellaments dialèctics, argumentacions sobreactuades i anuncis exagerats de cataclismes pròxims. Res. Ja ens està bé! Ni el portaveu dels expulsats Pere Casellas, ni el dit implacable i executor de Marta Felip van acceptar la crida a la batalla.

De fet, massa paciència vam tenir tots plegats. Perquè quan l'expulsat –molest perquè es pensava que abans d'obrir-los la porta de sortida serien nominats per l'expulsió– ens va advertir que no hi hauria retrets, cap dels assedegats de sang i fetge no vam marxar.

I llavors, què? Mira, doncs que els polítics figuerencs van cometre l'absurditat de parlar i entendre's. Mira que són estranys, aquests figuerencs! Punyeta, resulta que els escollim perquè ens facin disfrutar un cop al mes i no es barallen. És que no hi ha dret. Els triem perquè es contradiguin, es bloquegin les iniciatives i resulta que es posen d'acord. I a sobre només hi van estar quatre hores. Acostumats als interminables plens heretats de l'època de Santi Vila!... La portaveu del PP, Maria Àngels Olmedo, va ser la que s'ho va prendre més seriosament i ens va servir un petit tast d'essència quan va renyar el regidor Toro i li va arribar a recomanar que sortís del govern. També ens va fintar Marta Felip quan va negar la paraula a Manel Toro. Però res. Poc després li donava i Toro ens delia amb un discurs farcit d'ambigüitats dels de la vella escola convergent. Manen només set i encara se'n sortiran. Atramuntanats!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.