La concentració

Rebo una con­vo­catòria perquè dijous assis­teixi a la inau­gu­ració d'una expo­sició que acu­mula els objec­tes rela­ci­o­nats amb el rock que Jordi Tardà va col·lec­ci­o­nar tota la vida. Me l'envia la seva vídua. Si l'expo­sició és dijous, avui, quan escric això, és diu­menge i, men­tre em pre­paro i men­ta­litzo per fer-me pre­sent demà a la con­cen­tració en suport d'Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau davant el tri­bu­nal que els han de jut­jar per la qüestió de les urnes del 9 de novem­bre del 2014, penso en Jordi Tardà. L'última vegada que el vaig veure va ser aquell dia. S'havia apun­tat de volun­tari per faci­li­tar les vota­ci­ons i me'l vaig tro­bar al col·legi elec­to­ral que em cor­res­po­nia, l'ins­ti­tut Damià Cam­peny de Mataró, reso­lent a peu dret els dub­tes de la gent i mirant d'orde­nar la cua. Ens vam salu­dar i par­lar. Em va expli­car que aca­bava de superar un altre dels pro­ble­mes de salut que l'havien per­se­guit tota la vida i que ja es mani­fes­ta­ven quan li havia fet clas­ses par­ti­cu­lars de repàs un estiu, ell amb catorze anys i jo amb dis­set. Aquell tro­pell sem­blava molt greu, però ell som­reia i ate­nia com si res els votants. Al cap de qua­tre mesos, l'1 de març del 2015, em van dir que Jordi Tardà s'havia mort. Un motiu més per anar a la con­cen­tració de demà. Alguns diuen que hi ani­rem per pres­si­o­nar la Justícia. Es pot pres­si­o­nar un con­cepte que de tan ele­vat s'escriu amb majúscula? Seria com dir que quan xiu­lem una obra que no ens ha agra­dat posem en qüestió el tea­tre o les seves muses. Les muses tea­trals, que es repre­sen­ten amb una màscara que riu i una que plora, n'han vis­tes de tots colors, des de Sòfocles. La musa de la Justícia, que du els ulls tapats, ni això, però és tan impas­si­ble com les altres. Doncs els jut­ges: voleu pres­si­o­nar els jut­ges. Encara més? És més sen­zill: hi anem perquè els que aquell dia de novem­bre ens vam mobi­lit­zar per expres­sar la nos­tra volun­tat no podem dei­xar sols els que van afa­vo­rir l'expressió. Home­nat­gem els tres caps visi­bles de la con­sulta, i, en la con­cen­tració, ens retro­bem nosal­tres. Pena gran de no retro­bar-hi Jordi Tardà. També hi anem per Jordi Tardà. S'ha sug­ge­rit que els tre­ba­lla­dors i alguns fun­ci­o­na­ris dema­nin festa demà per poder anar on té el domi­cili el Tri­bu­nal. Alguns s'han escan­da­lit­zat. Doncs què? La con­sulta va ser en fes­tiu i hi va poder anar tot­hom. El judici és un dilluns i pot ser que només s'hi con­cen­tri l'uni­vers jubi­lat. No han de tenir els altres impli­cats la pos­si­bi­li­tat de mani­fes­tar-se? Si no la tenen, també ens con­cen­tra­rem pen­sant en ells. En els vius i en els morts.

Demà els expli­caré com va anar ahir l'acom­pa­nya­ment d'Artur Mas al pas­seig Lluís Com­panys. I el cap de set­mana, la inau­gu­ració de la col·lecció Jordi Tardà. Paraula de Sto­nes.