Desclot
L'equilibri més difícil
L'equilibri més difícil que ahir va haver de resoldre, sobretot, l'expresident Artur Mas es movia entre l'interior de la sala i l'exterior del denominat Palau de Justícia. A fora hi havia desenes de milers de persones que s'hi havien aplegat per fer costat a una dignitat institucional avalada per la majoria del Parlament, representada pel govern en la jornada del 9-N i qüestionada des del poder judicial, atiat pel legislatiu espanyol. A dins, hi havia dues acusacions sobre la taula del jutge Jesús María Barrientos que poden implicar la inhabilitació del mateix Mas, de Joana Ortega i d'Irene Rigau. Mas, sobretot, havia de mirar d'exculpar-se'n, per evitar la condemna, però també s'havia d'inculpar políticament del tot i sense vacil·lacions, perquè sense aquesta inculpació el 9-N perdria tot el sentit. Els detalls s'han d'evitar i la categoria s'ha d'entomar. No era fàcil. Qualsevol declaració exculpatòria desmesurada pot decebre la confiança dels centenars de milers de persones que van anar a votar el 9-N. Qualsevol excés en la inculpació decantarà la sentència que el president de la Generalitat vol reduir al màxim. El resultat de la primera jornada del serial judicial del 9-N és que l'expresident se'n va sortir. Va assumir-ne la responsabilitat política total, però va jugar bé amb els detalls per reduir-ne l'administrativa. A dins, la cara del president de la sala reflectia sovint nerviosisme perquè Mas salvava la situació. A fora, la gent no es va sentir traïda. L'equilibri es manté.