Justícia justa

La justícia espa­nyola és tan justa com tot l'Estat espa­nyol sen­cer. Pres a gra­pats. Això explica la multa a què haurà de fer front l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana. Una multa milionària i dis­su­a­siva, dis­su­a­siva de dis­cre­pants, “en estricta apli­cació de la llei”. És tan justa, també, la justícia espa­nyola, que només caldrà espe­rar per com­pro­var-ho que el jutge dicti sentència en el cas del 9-N, quan ha que­dat més clar impos­si­ble, gràcies a les decla­ra­ci­ons dels tes­ti­mo­nis, que un “procés par­ti­ci­pa­tiu” no és una con­sulta. Per això el van fer. I per això també aque­lla decisió va supo­sar un dur enfron­ta­ment entre Artur Mas i Oriol Jun­que­ras i Joan Her­rera. És tan justa, igual­ment, la justícia espa­nyola, que el Tri­bu­nal Suprem no ha accep­tat com a tes­ti­mo­nis en el judici con­tra Fran­cesc Homs el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy; el minis­tre de Justícia, Rafael Catalá; el pre­si­dent del Cons­ti­tu­ci­o­nal, Fran­cisco Pérez de los Cobos, i l'ex-fis­cal gene­ral de l'Estat, Edu­ardo Tor­res Dulce. Segons ses senyo­ries, “por care­cer de todo enlace con el objeto del pro­ceso”. Tots aquests per­so­nat­ges estan lli­gats de peus i mans a la causa. Perquè ells són els que l'han impul­sada. Això no ho saben els magis­trats del Suprem? Justícia espa­nyola. La mateixa, els matei­xos magis­trats, que no han accep­tat com a prova l'informe de la Junta de Fis­cals de Bar­ce­lona, que dema­nava arxi­var la causa del 9-N, perquè “es un informe y no una reso­lución”. Això és justícia? Sí, senyor. Justícia espa­nyola.