Si l'Estat fos intel·ligent

La divisió de poders a Espa­nya és matèria de polèmica i dis­cussió no només dins sinó fora de l'Estat. El fet que la fis­ca­lia sigui una cor­retja de trans­missió del minis­tre de Justícia –és a dir, del govern– no hi ajuda gens. Com no hi ajuda el sis­tema de desig­nació dels mem­bres del Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial, òrgan de govern ple­ni­po­ten­ci­ari del poder judi­cial, que fa, desfà, nomena i des­ti­tu­eix. Això vol dir, en defi­ni­tiva, que la inter­venció de l'exe­cu­tiu, que sem­pre té majo­ria al legis­la­tiu quan el PP i el PSOE acor­den estratègies, en el poder judi­cial pot arri­bar a ser asfi­xi­ant. Tot això ha que­dat més que evi­dent en el judici del 9-N. Si hem arri­bat on hem arri­bat, amb pressa i sense pausa, és perquè el govern de Mari­ano Rajoy hi ha ficat culle­rada. Tanta com vol i pot. Perquè Rajoy vol i pot. Si és el govern qui ha fet arri­bar les coses on són ara, és Rajoy també qui les podria fer arri­bar a un altre lloc. Ell i l'engra­natge d'un sis­tema que repe­teix con­sig­nes com una caca­tua. Si fos­sin intel·ligents, si l'Estat fos intel·ligent, la sentència del judici con­tra Mas, Ortega i Rigau seria excul­patòria. Perquè així l'Estat que­da­ria legi­ti­mat per empren­dre acci­ons molt més deci­si­ves i trans­cen­dents en la cul­mi­nació del procés sobi­ra­nista que vindrà. Dins, i sobre­tot, fora. Faria creure que hi ha divisió de poders i cri­te­ris pro­pis en cada poder. La pas­si­vi­tat d'avui garan­ti­ria l'acti­vi­tat de demà. Dit això, la pre­gunta òbvia és: l'Estat és intel·ligent? Per sort, pot­ser no.