Desclot
Si l'Estat fos intel·ligent
La divisió de poders a Espanya és matèria de polèmica i discussió no només dins sinó fora de l'Estat. El fet que la fiscalia sigui una corretja de transmissió del ministre de Justícia –és a dir, del govern– no hi ajuda gens. Com no hi ajuda el sistema de designació dels membres del Consell General del Poder Judicial, òrgan de govern plenipotenciari del poder judicial, que fa, desfà, nomena i destitueix. Això vol dir, en definitiva, que la intervenció de l'executiu, que sempre té majoria al legislatiu quan el PP i el PSOE acorden estratègies, en el poder judicial pot arribar a ser asfixiant. Tot això ha quedat més que evident en el judici del 9-N. Si hem arribat on hem arribat, amb pressa i sense pausa, és perquè el govern de Mariano Rajoy hi ha ficat cullerada. Tanta com vol i pot. Perquè Rajoy vol i pot. Si és el govern qui ha fet arribar les coses on són ara, és Rajoy també qui les podria fer arribar a un altre lloc. Ell i l'engranatge d'un sistema que repeteix consignes com una cacatua. Si fossin intel·ligents, si l'Estat fos intel·ligent, la sentència del judici contra Mas, Ortega i Rigau seria exculpatòria. Perquè així l'Estat quedaria legitimat per emprendre accions molt més decisives i transcendents en la culminació del procés sobiranista que vindrà. Dins, i sobretot, fora. Faria creure que hi ha divisió de poders i criteris propis en cada poder. La passivitat d'avui garantiria l'activitat de demà. Dit això, la pregunta òbvia és: l'Estat és intel·ligent? Per sort, potser no.