La recepta basca

Durant els primers anys del procés, l'Estat va aplicar la recepta Rajoy, que consisteix a fumar-se un Montecristo mentre els problemes es resolen per si mateixos. Va funcionar per resoldre la successió postaznariana o la corrupció sistèmica al seu partit, o la investidura. Tanmateix el sistema es va provar que era ineficaç en el cas català. Per això es va engegar una acció de màrqueting polític anomenada “operació diàleg”, que va fracassar d'antuvi per la malfiança dels catalans i l'assetjament de l'Espanya uniforme que no admet cap senyal de tebior davant el separatisme. És aquí quan cobra protagonisme un tercer intent de resoldre el problema. És la recepta basca: repressió política, judicial i policial per ofegar el sobiranisme fins a la rendició incondicional. Per això es reforma el TC per dotar-lo de poder coactiu. Per això s'envien funcionaris judicials al Parlament a fer notificacions personals. Per això es fa el judici del 9-N. Per això es fan operacions policials televisades. Per això es troben llapis de memòria en un calaix. Per això s'intervé financerament la Generalitat. L'Estat a Euskadi va prohibir partits, va tancar diaris, va empresonar polítics i periodistes, va negar-se a investigar tortures. Europa i el món van mirar cap a una altra banda. Què tenim aquí que no tenien allà? Absència de violència, un govern independentista, una majoria parlamentària independentista i un poble mobilitzat. La recepta basca aquí no funcionarà.