Primer la pilota

En temps reculats (però no gaire), a l'hora de concertar reunions, trobades, plens municipals i tot això, es tenia en compte que la reunió o trobada no fes anar malament la feina. Parlo pel meu veral: es mirava si algú havia de munyir les vaques, escampar fems o girar la userda, batre o sembrar i, si hi havia alguna d'aquestes o altres feines importants, la reunió o trobada es concertava per un altre dia. Fins i tot hi havia l'anomenada missa de segadors, que se celebrava de pura matinada per no fer anar malament la important feina de la sega.

Ara tot plegat és pura música celestial. Avui, per programar qualsevol reunió, trobada, xerrada, conferència i tot això, es té en compte només el futbol. Malament si algun dia que juga el Barça (sobretot el Barça) hi ha algun acte convocat: el ple d'absència és garantit. I parlo per experiència pròpia: sóc d'unes quantes associacions i consells del meu poble i, quan s'acaba una reunió per concertar-ne una altra (això que en podríem dir “reunionitis”), es vigila estrictament que per al dia convocat no hi hagi ni Champions, ni copa del sisè dels Felips, ni lliga, ni res de tot això. En una junta de la qual formo part, ara també hem de vigilar el bàsquet, perquè hi ha dos membres que no es volen perdre cap partit, tot i que diuen que el Barça aquest any no en fica gaires dins el cistell (o es diu cistella?).

Em sap greu haver-ho de començar a reconèixer, però penso si no hem arribat ja a un moment en què no es pot viure sense futbol, vull dir sense saber res de futbol. Veig que em perdo o quedo a mig camí de moltes converses, pel fet de no estar al dia de coneixements futbolístics. Futbol, futbol pertot arreu i, a més a més, cal saber-ho tot a l'instant, perquè les notícies i novetats envelleixen al cap d'un minut. Abans la gent podia aixoplugar-se en la solitud i en l'aïllament; nosaltres, en canvi, avui tenim l'obligació de saber i compartir en el mateix instant allò que esdevé a qualsevol lloc del món, i ara en el nostre món hi regna sa majestat la pilota (la que no es menja, ai!). Tal com passava a l'època que regnava Neró, només hi ha dos gestos possibles de rebuig: el de Sèneca o el de Petroni. Prefereixo Petroni perquè, si bé amb l'estoïcisme de Sèneca es pot fer una religió moralista o fins i tot un estat, amb la ironia de Petroni s'obté una excel·lentíssima llibertat personal sense límits. O quasi.