Jiro Taniguchi, una llunyana proximitat

Des que a Europa es va començar a conèixer el manga, s'hi van atribuir molts tòpics sense cap mena de rigor. La violència n'és un. Però el manga era moltes coses. Entre d'altres, poesia. Una lírica màgica, surrealista, però alhora molt quotidiana. Era una narració que reflectia una manera d'expressar vivències i sentiments que potser diferia de la dels occidentals, però que, si s'hi accedia sense prejudicis, podia donar moltes satisfaccions. Així era la narrativa dibuixada de Jiro Taniguchi, mort ahir als 69 anys. Era un dels meus autors preferits. Sabia encabir en la realitat històries totalment inversemblants, com la de l'home que, en tornar a casa seva, es converteix en un adolescent. Val la pena llegir Barri llunyà.