Necessitem herois

La manifestació d'avui promoguda per la societat civil sota el lema Casa nostra, casa vostra demostrarà un cop més la voluntat ferma d'acollir refugiats, perquè som un poble que no oblida que no fa gaire eren catalans els que morien en camps francesos o havien d'iniciar una nova vida de zero en un país llunyà i desconegut.

La vergonya de les institucions europees i l'actuació repugnant d'alguns estats –com l'espanyol– que no compleixen els seus compromisos, contrasten amb la voluntat explícita de Catalunya d'acollir milers de refugiats. No és només una declaració, sinó que s'han dissenyat plans específics per fer-ho possible. Tanmateix, la realitat és que els refugiats continuen internats en camps en condicions inhumanes o s'ofeguen intentant creuar la Mediterrània. El que necessitem són herois que forcin els límits de la legislació, o la infringeixin directament si cal. Neruda va enganyar les autoritats xilenes assegurant que al Winnipeg només embarcarien obrers i artesans, i així va salvar la vida d'un bon grapat d'intel·lectuals i artistes. El cònsol espanyol a Hongria durant la Segona Guerra Mundial, Ángel Sanz, va falsificar la documentació de més de cinc mil jueus que van aconseguir escapar de la barbàrie nazi, a esquenes del mateix govern franquista. Necessitem herois que comprenguin la gravetat del moment, i actuïn amb imaginació i astúcia.