Qüestió de poder

L'entrevista que ha publicat El Mundo amb Juan Luis Cebrián –valga la contradicció, que no és tal– és una lliçó de periodisme. Si s'entén que el periodisme és el món. És una visió del món. De la realitat. Aquella que tant amaguen els mateixos periodistes. Interrogat sobre “allò que interessa”, sobre el que els interessa, que ara és Catalunya, l'amo d'El País respon: “La clau és si els independentistes tenen poder o no en tenen. I no en tenen. L'Estat, sí.” Aquesta és la clau. De Cebrián, del periodisme, d'El Mundo, d'El País, del país i del món: el poder. Qui el té. Cebrián entén que el tenen ells, i que l'han d'exercir. I què és poder, per aclarir-ho una mica més? Ell mateix el defineix, d'acord amb el manual: “Vots, consciència social, diners i armes.” Exactament. Això és el poder. A partir d'aquesta premissa tan clara, que és una amenaça, Juan Luis Cebrián retrau a Mariano Rajoy que sigui tan poca cosa. Demana màxima contundència: “Suspens el govern de la Generalitat. El president de la Generalitat. La presidenta del Parlament. Un, dos, tres càrrecs públics. Els que hagin convocat el referèndum. Acabats. Ocupes el poder.” En què quedem? No havia dit que la Generalitat no té poder? Contradicció! Superem-la: d'acord, és un petit poder per delegació. El recuperen. I llavors? “Llavors el debat ja no seria quan aconseguiran la independència, sinó quan recuperarien l'autonomia.” Això diuen Cebrián i El País. I el PSOE! Què faran, doncs, el PP, El Mundo i Rajoy? El poder és seu...