Tribunals piocs?

A conseqüència de certes crítiques, almenys tres països –Sud-àfrica, Gàmbia i Burundi– han anunciat que enguany abandonaran el Tribunal Penal Internacional (TPI). Curiosament, la seva fiscal en cap és una advocadessa gambiana, la Fatou Bensouda. El TPI, situat a La Haia, és un tribunal internacional permanent, encarregat de jutjar persones acusades per genocidis, crims de guerra, etc. Si en miren els detalls, veuran que parlem de coses ben serioses, poca broma!

No puc entrar ara en detalls, però n'hi ha molts, de tribunals, al món. Alguns són administratius, altres consultius, altres penals, altres per veure qui pot –o no– ser funcionari o policia, o qui es queda amb el pis dels pares o la custòdia dels fills. En fi, ¿per què necessitem tribunals? ¿Com han de ser els tribunals?

Explico Ètica a adolescents: com saben, amb les coses tenim problemes (amb un ordinador o l'accés a un recinte) però amb els altres humans el que hi ha són conflictes, desacords entre dues o més idees, actituds o comportaments. Els animals o màquines no en tenen, de conflictes; nosaltres, sí, i és humà tenir-ne. A classe analitzem els nivells de decisió per resoldre'ls: anem passant pantalles, primer parlant-nos, successivament acudint a mediadors, després aplicant normatives o protocols i, al final, anant al jutge. En el límit sempre s'arriba a un tribunal, amb un o més jutges. I aquí ja som al cap del problema, no hi ha més pantalles: cal trobar homes o dones imparcials, legítims, no arbitraris, íntegres. No només legals. De fet, legals ja ho eren Adriano Velázquez i els altres sis que van signar l'execució de Lluís Companys el 14/10/1940, o Roland Freisler, que dirigia el tribunal popular que el 22/2/43 va fer guillotinar els germans Hans i Sophie Scholl (estudiants de La Rosa Blanca, resistents al nazisme), que repartien pamflets pacifistes. I altres que vostès saben: legals... i lamentables.

Si vostè o jo fóssim membres d'un tribunal, hauríem de ser conscients de la responsabilitat: instruir bé la causa, ser nobles, no sotmetre'ns a pressions de ningú per poderós o perillós que fos. Si no, el jutge queda deslegitimat. Tot i que ha d'aplicar les lleis, no pot anar contra la humanitat. Ens ho recorda Antígona, i els dos exemples que he esmentat més amunt.

Miro ara què passa al nostre voltant: enlletgeixen la bellesa dels tribunals, sovint –no tots– se sotmeten a un poder executiu vergonyosament maquiavèl·lic. Si els tribunals estan empestats, són piocs, esdevenen un perill per a la societat. Solucions? Valorem més els tribunals competents, que n'hi ha!; recuperem jutges valents; eduquem generacions alliberades d'interessos mesquins; revifem l'excel·lència ètica en els nostres líders; protegim les llibertats. Cal una regeneració moral, que alguns potser mai es plantejaran.