Escòcia: el cinisme

Aquesta setmana el govern alemany ha fet arribar a l'opinió pública europea diversos avisos sobre Escòcia. Tots ells en el sentit de deixar clar que la Unió veuria amb bons ulls la permanència d'Escòcia, en el cas que aconseguís la independència.

Concretament Elmar Brok, un dels diputats més pròxims a Angela Merkel, va fer unes declaracions molt rotundes a la premsa britànica. Brok va amenaçar el govern britànic dient que si continua fent la seua política d'intentar dividir els altres vint-i-set estats Alemanya farà el possible per tal de mantenir Escòcia dins la Unió, reconeixent que l'única manera d'aconseguir això és a través de la independència.

Les declaracions van pujant de to i el conflicte cada vegada és més evident. Se sap que els negociadors del Brexit tenen al cap la qüestió escocesa, com un element determinant. Al Parlament europeu el tema s'ha plantejat de forma crua i cada vegada sembla més evident que una Escòcia independent en absolut hauria de posar-se “a la cua de Turquia”.

El problema, i és un problema important, és que això, que Escòcia s'hauria de posar “a la cua de Turquia” és just el que la Unió Europea va dir que passaria, quan Escòcia va votar la seua independència. Aleshores la Unió Europea es va posar obertament en contra de la independència escocesa, d'aquesta mateixa independència per la qual ara sospira. I va contribuir a enganyar els ciutadans escocesos.

La política internacional és el regne del cinisme. Això ho hem sabut sempre. Però aquest és el seu gran problema, alhora. No ho canviarem ara, però cada vegada que els estats es troben en aquesta classe d'atzucacs, atrapats entre el que van dir i el que diuen ara, no puc deixar de somiar una societat internacional més sensata, on les paraules no foren només un instrument interessat, vàlid just per aquesta setmana.