Rotet a Sils, rotet a Farners

Amb els anys t'ado­nes que allò de men­jar per a viure i no pas viure per a men­jar és molt més que un quiasme retòric, és una refo­tuda sentència mèdica. Aquest ves­pre se cele­bra a Santa Coloma la setena edició del Refec­tori de Far­ners. Es tracta d'una tro­bada men­sual, oberta a tota la població, que es regeix per una màxima antiga: coe­nato parum –sopa poc–. Tot degus­tant un fru­gal pla­ti­llo i amb un tema de men­jar com a pre­text, els comen­sals hi van dient la seva. Qui lle­geix un poema, qui explica un acu­dit, qui il·lus­tra els altres amb una recepta de cuina o amb una anècdota històrica. Al Refec­tori de Far­ners la gent hi va perquè el men­jar li parli, no pas perquè l'atipi. Vejam què en sor­tirà, d'aquest ves­pre dedi­cat a la sar­dina i l'aren­gada... Tam­poc va de far­ta­ne­res l'acti­vi­tat degana de la Selva, coor­di­nada pel gran acti­vista Xico Anoro. La Cuina a Sils, ja ho saben, té el propòsit de pre­ser­var la tra­dició popu­lar dels fogons i amb els anys ha esde­vin­gut la millor ambai­xa­dora inter­na­ci­o­nal de la nos­tra cul­tura culinària. Tam­poc allà viuen per a ati­par-se, sinó per a fer civi­li­tat a través del men­jar. Fa poc l'Agència de Resi­dus de Cata­lu­nya ha nomi­nat aquesta asso­ci­ació can­di­data al Premi Euro­peu 2017, dins de la Set­mana Euro­pea de la Pre­venció de Resi­dus. Ha estat pels tallers i el lli­bre La cuina de les sobran­ces. Recep­tes fetes amb el men­jar sobrant. Ara bé, tam­poc no en fem un gra massa, eh? No obli­dem aque­lla altra sentència: sense teca i mam Venus es refreda... I amb les sentències ve el dilema: men­gem per avi­var altres carns o ens abs­te­nim per con­ser­var-les? Bé que hauríem de tro­bar la manera de casar els dos cri­te­ris... I això és el que fa Xico Anoro, amb el nou pro­jecte edi­to­rial (l'enèsim) que s'ha empes­cat: un Recep­tari per a la Trem­pera, un lli­bre de cuina que aquesta vegada pivota sobre els fla­vo­noi­des. Els fla­voquè? Els fla­vo­noi­des, unes molècules poli­fenòliques que es veu que es tro­ben en alguns pro­duc­tes de la terra i que com­ba­ten la dis­funció erèctil. Ser­vi­dor és dels qui pen­sen que amor non talia curat. L'amor no s'ocupa de coses com aques­tes. Però si les cui­ne­res de Sils ens diuen que men­gem poc, que païm bé i que ens aliem amb els fla­vo­noi­des, què hi per­drem en nit ja entrada? Si no hem de per­dre el son per a men­jar, pot­ser podríem men­jar per a per­dre'l una mica...