Rotet a Sils, rotet a Farners

Amb els anys t'adones que allò de menjar per a viure i no pas viure per a menjar és molt més que un quiasme retòric, és una refotuda sentència mèdica. Aquest vespre se celebra a Santa Coloma la setena edició del Refectori de Farners. Es tracta d'una trobada mensual, oberta a tota la població, que es regeix per una màxima antiga: coenato parum –sopa poc–. Tot degustant un frugal platillo i amb un tema de menjar com a pretext, els comensals hi van dient la seva. Qui llegeix un poema, qui explica un acudit, qui il·lustra els altres amb una recepta de cuina o amb una anècdota històrica. Al Refectori de Farners la gent hi va perquè el menjar li parli, no pas perquè l'atipi. Vejam què en sortirà, d'aquest vespre dedicat a la sardina i l'arengada... Tampoc va de fartaneres l'activitat degana de la Selva, coordinada pel gran activista Xico Anoro. La Cuina a Sils, ja ho saben, té el propòsit de preservar la tradició popular dels fogons i amb els anys ha esdevingut la millor ambaixadora internacional de la nostra cultura culinària. Tampoc allà viuen per a atipar-se, sinó per a fer civilitat a través del menjar. Fa poc l'Agència de Residus de Catalunya ha nominat aquesta associació candidata al Premi Europeu 2017, dins de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Ha estat pels tallers i el llibre La cuina de les sobrances. Receptes fetes amb el menjar sobrant. Ara bé, tampoc no en fem un gra massa, eh? No oblidem aquella altra sentència: sense teca i mam Venus es refreda... I amb les sentències ve el dilema: mengem per avivar altres carns o ens abstenim per conservar-les? Bé que hauríem de trobar la manera de casar els dos criteris... I això és el que fa Xico Anoro, amb el nou projecte editorial (l'enèsim) que s'ha empescat: un Receptari per a la Trempera, un llibre de cuina que aquesta vegada pivota sobre els flavonoides. Els flavoquè? Els flavonoides, unes molècules polifenòliques que es veu que es troben en alguns productes de la terra i que combaten la disfunció erèctil. Servidor és dels qui pensen que amor non talia curat. L'amor no s'ocupa de coses com aquestes. Però si les cuineres de Sils ens diuen que mengem poc, que païm bé i que ens aliem amb els flavonoides, què hi perdrem en nit ja entrada? Si no hem de perdre el son per a menjar, potser podríem menjar per a perdre'l una mica...