Alçaments

Aquí l'han titu­lada Insur­re­ci­ons. És l'expo­sició que es pot veure fins al 21 de maig al MNAC, que ve del Jeu de Paume de París, comis­sa­ri­ada pel filòsof Geor­ges Didi-Huber­man, i que a Bar­ce­lona dobla espai, amb 90 peces del fons propi. Els esbos­sos de Marià For­tuny per Platja de Por­tici (1874) són l'arren­cada d'un recor­re­gut que incor­pora també Goya, Nonell, Miró, Tàpies i altres grans noms de ressò inter­na­ci­o­nal. De quina manera s'ha expres­sat el fet d'aixe­car-se a favor o en con­tra d'una idea? De quina manera es van revol­tar els pre­so­ners d'Auschwitz? Foto­gra­fi­ant cos­sos gase­jats amb la idea de trans­cen­dir la mort. Aquí en podem veure qua­tre imat­ges bor­ro­ses a mida real. La Bar­ce­lona de la Set­mana Tràgica o de l'enter­ra­ment de Dur­ruti és la que té el cor robat de Didi-Huber­man: “La capi­tal de la insur­recció”. Pin­tu­res, gra­vats, car­tells, dia­ris, vídeo, el relat estètic també del gest, de l'acció de solle­var-se con­tra la inèrcia de la sub­missió. La foto­gra­fia de Manel Armen­gol del febrer del 76 amb la poli­cia repri­mint la mani­fes­tació per la lli­ber­tat, amnis­tia i esta­tut d'auto­no­mia, que a més ser­via de tar­geta d'invi­tació a la inau­gu­ració aquest dijous 23-F em va recor­dar, en girar-la, que qui em con­vi­dava a la insur­recció era, entre d'altres, Miquel Roca, que és el pre­si­dent del MNAC.

Just aquests dies en què, segons expressió d'aquest pare de la Cons­ti­tució, “levita”. Ho deia de resul­tes de l'èxit del seu equip de defensa de la infanta Cris­tina, absolta del cas Nóos. Aquesta mateixa set­mana Miquel Roca devia dinar, com a mem­bre del G-16, amb Soraya Sáenz de San­ta­maría, en la fase de dis­tracció mas­siva. Una agenda que con­necta amb la de les insur­rec­ci­ons diver­ses que hi ha en marxa, la dels fis­cals inclosa.

A l'expo­sició Insur­rec­ci­ons hi ha la crisi dels refu­gi­ats, però en el relat no hi han entrat ni el No a la Guerra, ni el 15-M, ni la revo­lució dels som­riu­res inde­pen­den­tis­tes, aquests que volen glaçar via judi­cial, mal­grat que els seus pro­mo­tors defen­sen la idea dels museus com a llocs vius, de par­ti­ci­pació i relat. Manca d'estètica?