Adéu democràcia

La Justícia és una de les institucions de l'Estat franquista que millor van resistir la democratització encarada per la Transició. Ni tan sols una jurisdicció d'excepció com el Tribunal d'Ordre Públic va desaparèixer, sinó que senzillament va canviar el nom per Audiència Nacional. El control polític del procés de selecció dels òrgans de govern és una burla a la separació de poders defensada per Montesquieu i la Fiscalia és un braç executor de les ideologies que controlen el poder. Per això no sorprèn la depuració del fiscal que havia d'acusar un president autonòmic imputat per corrupció. Tampoc no sobta que la Justícia declarés que Cristina de Borbó no sabia què signava (els jubilats que van signar les preferents, sí que ho sabien) o que el seu marit pugui seguir vivint a Suïssa amb total displicència. Alhora, un músic i poeta és condemnat a presó de compliment efectiu per haver injuriat un altre Borbó. Espanya és un lloc on els corruptes queden lliures però qui els critica acaba entre reixes. Però això no és res comparat amb la darrera imputació de la presidenta i tres membres de la mesa del Parlament, que deixa fora el diputat Joan Josep Nuet. La resolució demostra que es persegueixen penalment idees i intencions, tot prescindint dels fets, que són iguals per a tots els signants de la resolució impugnada. La democràcia espanyola s'ha suïcidat.