«El camí dels tres parcs»: senders o autopistes?

Les entitats sotasignades, amb una clara i ferma trajectòria de treball desinteressat pel territori, la conservació de monuments romànics, la prospecció a la recerca d'elements patrimonials, la cerca d'itineraris i l'obertura de camins, ens hem assabentat per la premsa de l'interès de vuit ajuntaments (Garriguella, Llançà, Pau, Palau-saverdera, Rabós d'Empordà, Roses, Vilajuïga i Vilamaniscle) de fer un camí per a senderistes entre la ciutadella de Roses i el coll de Banyuls que tindria dues branques: la primera, de Valleta a la riera Pujolar i Llançà i la segona, de Vilamaniscle a Rabós d'Empordà i al coll dels Belitres, amb un recorregut de 56,504 quilòmetres i un pressupost de 3,7 milions d'euros.

Amb el coneixement que ens donen els prop de 40 anys de feina feta en aquests temes, i un cop vista la trista experiència dels anomenats «camins de qualitat» fets per Itinerània, volem fer un toc d'atenció a l'opinió pública en relació amb aquest projecte, el pressupost del qual no només és desmesurat sinó que resulta escandalós: la majoria dels trams ja existeixen i el cost d'obertura del que faltaria (que calculem en un 15% o 20%), mai pot arribar als 3,7 milions d'euros.

Volem afegir que quan qualsevol entitat excursionista demana una subvenció, per minsa que sigui, per fer una feina real, altruista i molt per sota del cost que suposaria fer-la a qualsevol administració, veiem com se'ns posen molts problemes: no hi ha diners, hi ha retallades pressupostàries... Ara observem astorats com els nostres ajuntaments, amb una alegria més propera a la inconsciència que al rigor pressupostari i al bon fer d'una entitat pública, fan un macroprojecte on no ve d'un milió.

Estem d'acord que es treballi i que es millorin les oportunitats de fer senderisme, però el que no es pot admetre és que la primera «acció» municipal en aquest tema sigui amb pressupostos multiplicats per «vés a saber quant». Cal sentit comú, no deixar-se enlluernar per «teòriques» grans obres, parlar amb els coneixedors del territori i actuar de comú acord per rendibilitzar les inversions, precisament en una època que les vaques grasses s'han tornat molt magres i de moment no es veu quan es tornaran a engreixar. Repetim que 3,7 milions d'euros són molts diners, i en el tema d'obrir camins a la muntanya podem dir que sabem del que parlem.

Per tot plegat, preguem que el projecte es millori i es recuperi el sentit comú pressupostari, i es facin les obres al seu cost real i no al preu esgarrifós al qual fins ara ens té acostumats l'obra pública. No oblidem que estem parlant de diner públic, o sigui, diners de tothom que s'haurien de gestionar amb molta cura. Així s'hauria de fer sempre, però en aquests temps que corren, molt més.