El gueto gitano

Els premis de comunicació local Carles Rahola han guardonat aquest any, en la seva categoria de millor treball informatiu o divulgatiu en premsa escrita, una trilogia d'articles relacionats amb la ciutat de Figueres, publicats a La Fissura: 35 anys de l'operació Neteja, On són els 8 milions del Patrimoni Sòl? i Primera nit de vaga dels treballadors d'Ecoserveis. Un d'aquests treballs és un recentrament històric sobre el barri gitano de Figueres –de Sant Joan, com es va batejar fa uns anys– contextualitzat en la situació actual.

Durant l'acte de lliurament celebrat a l'Auditori de Girona, mentre sentia el discurs del jove que recollia el premi en nom de l'autor, i escoltava com es reivindicava com a militant, i no com a periodista, i com retreia als professionals del periodisme que no fan prou bé la seva feina, em va venir a la memòria la tasca feta al llarg de més de trenta-cinc anys. Vaig recordar les vegades que havia trepitjat el barri gitano figuerenc, les coneixences que hi havia fet, les bones relacions amb membres de la comunitat gitana i la quantitat d'articles publicats sobre el tema (que amb els d'altres companys segur que han servit de font per elaborar el reportatge premiat). Pel que recordo, no crec que fossin precisament aduladors del poder.

L'actual i polèmic barri gitano el va crear el mestre i advocat Ramón Guardiola, quan va ser alcalde de Figueres entre els anys 1960 i 1973. Va fer construir els primers habitatges per a les famílies gitanes que fins aleshores havien viscut entre les ruïnes del Garrigal i els Caputxins. Precisament per la seva tasca a favor d'aquest col·lectiu a la ciutat, se'l coneixia popularment com “Ramón gitano”. Des d'aleshores, successius governs municipals i administracions hi han portat a terme diferents polítiques i intents urbanístics i socials per millorar-ne les condicions i l'habitabilitat, sense gaire èxit. En quaranta anys de democràcia ningú ha estat capaç de resoldre el problema i no s'ha pogut evitar que la zona s'hagi degradat i convertit en un autèntic gueto amb seriosos problemes de seguretat. El reportatge premiat està bé, tot i que en fa un relat a vista de dron i sense aprofundir en la realitat social d'avui. Per cert, aquella matinada del 17 de març del 1981, no bufava la tramuntana, era un dia gris i plujós.