El mirall del referèndum

El referèndum d'autodeterminació s'ha convertit en l'element nuclear de la política catalana. Un mirall davant la demanda popular. I és l'hora que cada opció política posi damunt la taula quina és la contribució perquè es pugui escoltar la veu del poble. Un repte majúscul en què caldrà mantenir la complexa unitat de l'independentisme. Fer front al rebuig del bloc alineat amb la prohibició: C's, PSC i PP. I trencar les reticències del bloc de l'ambigüitat liderat pels comuns per fer possible una suma que no pot estar contradictòriament supeditada a la no celebració del referèndum. No es pot demanar unitat d'acció pel referèndum sota l'exigència d'unes condicions que fan impossible la seva celebració! El cap de setmana passat Esquerra Republicana va posar en marxa la seva campanya pel referèndum en un acte que totes les cròniques han definit com una demostració de força i musculatura política espectacular. Ressalta en l'emergent projecte dels republicans, que tot indica que esdevé clau de volta del mapa polític català, la capacitat de connectar amb la voluntat de decidir dels catalans i les catalanes però també de fer un salt a una democràcia moderna i diversa del segle XXI que les arcaiques estructures de l'oligàrquic Estat espanyol no permeten configurar. Oriol Junqueras va advertir clarament a Rajoy que el dret a decidir és irrenunciable per a una majoria de la societat catalana. I és que si la pregunta dels escèptics era fins ara sobre la viabilitat del referèndum, toca plantejar-se ara la qüestió democràticament fonamental: què farà l'Estat per impedir-lo? Quina serà la posició de cada partit davant la vulneració dels principis democràtics si com s'entreveu és el cas? I per descomptat, caldrà evidenciar el compromís de cada formació amb fer realitat la voluntat expressada per la ciutadania a les urnes. Sigui quina sigui. D'això se'n diu clarificació. I la gent, fonament de la sobirania popular, valorarà l'acció de cadascú. D'això se'n diu democràcia!