Desitjar bona vesprada ofèn

“M'agradaria demanar disculpes per haver saludat en valencià el nostre company quan avui era a la regió autònoma de Múrcia, un lapsus que no pretenia ferir la sensibilitat de ningú.” Així s'acomiadava el cap de setmana passat la presentadora de La Sexta Noticias, que havia comès, valga'm déu, la imprudència de dirigir-se en català al periodista que habitualment cobreix la informació del País Valencià, però que s'havia desplaçat puntualment a Múrcia. Algú devia manifestar una gran indignació per haver sentit “bona vesprada” i la cadena va resoldre que calia demanar perdó immediatament.Al gener va passar el mateix amb una altra presentadora, que va entonar el mea culpa a Twitter.

No passaria d'anècdota si no fos que excusar-se per haver parlat en català no és un fet aïllat. L'any passat el Telediario de TVE emetia en català un reportatge sobre els Jocs Olímpics de Rio. “Els demanem disculpes, però és que hi havia aquest reportatge fet en català i fet en castellà, i ens ha sortit en català”, es justificava el presentador.

“Demano disculpes per si en algun moment em passo al valencià, però és la meva llengua materna. Tinc aquest defecte. Si ho faig, demano perdó”, prevenia el 2011 en un congrés del PP l'exconsellera d'Ensenyament del País Valencià María José Catalá.

La llista de la catalanofòbia i de l'autoodi és llarga, però és pitjor el remei que la malaltia. En lloc de denunciar les reaccions catalanòfobes al sol fet de dir “bona vesprada”, que en condicions normals podrien ser objecte d'anàlisi als mateixos telenotícies, la resposta dona cobertura a l'anticatalanisme, s'hi rendeix, el fa crònic, li dona la raó. Spotify es disculpava l'any passat a una usuària perquè havia hagut de sentir a Saragossa, ai las, mig minut d'anuncis en català. L'empresa va concloure que emetre una falca en llengua catalana era una “molèstia”. Es comença considerant un error parlar en català, després es converteix en un defecte i s'acaba veient com una molèstia.