Ai dels rebels!

El PSC i el PSOE han subscrit un nou “protocol de relacions” que substitueix el del 1978. Un document de nova planta, en tots els sentits. Com sol passar amb aquesta mena de paperots, sobretot quan se signen hipoteques davant notari, les dues parts n'han quedat ben satisfetes i, poc o molt, han proclamat que han guanyat. Però quan les disposicions es fixen negre sobre blanc les opinions de les parts han de quedar supeditades a l'opinió dels tercers, que s'ho miren des de fora i amb més bon humor. Per tant, queda convidat el lector a fer-ho i a contrastar la d'aquest humil columnista, que més aviat és del parer que qui més ha cedit és el PSC. A partir d'aquest moment, tot i que els nous acords s'hauran de tractar en una comissió –la comissió del peix gran que es menja el petit o de la gallina de dalt que caga a la de baix–, queda establert que els socialistes catalans tindran veu menuda i vot proporcional en l'elecció del secretari general del PSOE, però que s'hauran de supeditar a les directrius del germà “autònom” gran quan es tracti de triar president del govern espanyol al Congrés o, en general, de qüestions que superin el marc de Catalunya; és a dir, en l'idioma hegemònic, “constitucionals”. Al remat i més clar, el PSC ja no podria rebutjar al Congrés, per exemple i com a record recent, investir Mariano Rajoy, i a partir d'ara no podrà ni somiar aquella quimera del grup parlamentari propi. L'independentisme català ja en pot prendre nota. Només pot guanyar. Ai dels rebels!