Lúcids

Els lúcids autèntics veuen amb nitidesa els seus errors i els admeten. N'he trobat un exemple magnífic al darrer llibre de Joan Fontcuberta, La furia de las imágenes. Explica el fotògraf que a finals del segle passat una important companyia de telefonia li va demanar assessorament expert sobre la possibilitat d'incorporar càmeres als mòbils. A Fontcuberta li va semblar una ximpleria sense cap possibilitat d'èxit, una idea típica de l'Inspector Gadget. Pensant en les fantàstiques càmeres professionals que ja existien va aconsellar-los que es deixessin de fotos i es concentressin en el que els era propi: la comunicació parlada. El pobre Fontcuberta, veient com han anat les coses, admet que els va fer una reflexió inútil per massa lògica i sensata. La posteritat l'ha desmentit i, potser gràcies a això, el nostre home s'ha dedicat com ningú a reflexionar sobre aquest nou espècimen en què ens hem convertit tots: l'Homo photographicus. Vivim a la iconosfera, un món que produeix i consumeix imatges en un incessant frenesí. Saludem, doncs, diu Fontcuberta, el nou ciutadà fotògraf i assumim els canvis vertiginosos que comporta la massiva circulació d'imatges. El seu llibre és un manifest a favor de recuperar la nostra sobirania sobre les fotos d'avui, uns artefactes que han deixat de ser objectes de pausada contemplació per convertir-se en projectils descontrolats. Fontcuberta ha fet de la fotografia un camp d'estudi capaç d'il·luminar qüestions pròpies de la filosofia, l'ètica, la política o la sociologia. No sé si tenim en aquest país un pensador i assagista tan informat i estimulant com Fontcuberta. I no crec que n'hi hagi gaires que, com ell, tinguin la capacitat d'abordar la complexitat sense deixar mai de ser intel·ligibles. La furia de las imágenes és el llibre d'un pensador –anava a dir d'un filòsof– que s'enfronta a l'allau d'imatges que ens cau al damunt i ens arrossega. I ho fa, ves per on, amb la llum nítida de la paraula escrita i en el format d'un llibre convencional de tapa dura.