Lúcids

Els lúcids autèntics veuen amb niti­desa els seus errors i els adme­ten. N'he tro­bat un exem­ple magnífic al dar­rer lli­bre de Joan Font­cu­berta, La furia de las imágenes. Explica el fotògraf que a finals del segle pas­sat una impor­tant com­pa­nyia de tele­fo­nia li va dema­nar asses­so­ra­ment expert sobre la pos­si­bi­li­tat d'incor­po­rar càmeres als mòbils. A Font­cu­berta li va sem­blar una xim­ple­ria sense cap pos­si­bi­li­tat d'èxit, una idea típica de l'Ins­pec­tor Gad­get. Pen­sant en les fantàsti­ques càmeres pro­fes­si­o­nals que ja exis­tien va acon­se­llar-los que es dei­xes­sin de fotos i es con­cen­tres­sin en el que els era propi: la comu­ni­cació par­lada. El pobre Font­cu­berta, veient com han anat les coses, admet que els va fer una reflexió inútil per massa lògica i sen­sata. La poste­ri­tat l'ha des­men­tit i, pot­ser gràcies a això, el nos­tre home s'ha dedi­cat com ningú a refle­xi­o­nar sobre aquest nou espècimen en què ens hem con­ver­tit tots: l'Homo pho­to­grap­hi­cus. Vivim a la ico­nos­fera, un món que pro­du­eix i con­su­meix imat­ges en un inces­sant fre­nesí. Salu­dem, doncs, diu Font­cu­berta, el nou ciu­tadà fotògraf i assu­mim els can­vis ver­ti­gi­no­sos que com­porta la mas­siva cir­cu­lació d'imat­ges. El seu lli­bre és un mani­fest a favor de recu­pe­rar la nos­tra sobi­ra­nia sobre les fotos d'avui, uns arte­fac­tes que han dei­xat de ser objec­tes de pau­sada con­tem­plació per con­ver­tir-se en pro­jec­tils des­con­tro­lats. Font­cu­berta ha fet de la foto­gra­fia un camp d'estudi capaç d'il·lumi­nar qüesti­ons pròpies de la filo­so­fia, l'ètica, la política o la soci­o­lo­gia. No sé si tenim en aquest país un pen­sa­dor i assa­gista tan infor­mat i esti­mu­lant com Font­cu­berta. I no crec que n'hi hagi gai­res que, com ell, tin­guin la capa­ci­tat d'abor­dar la com­ple­xi­tat sense dei­xar mai de ser intel·ligi­bles. La furia de las imágenes és el lli­bre d'un pen­sa­dor –anava a dir d'un filòsof– que s'enfronta a l'allau d'imat­ges que ens cau al damunt i ens arros­sega. I ho fa, ves per on, amb la llum nítida de la paraula escrita i en el for­mat d'un lli­bre con­ven­ci­o­nal de tapa dura.