Opinió

Keep calm

‘Tribuneros'

Aquest partit el juguem nosaltres i només amb el nostre convenciment i determinació el guanyarem

Amb l'espec­ta­cu­lar remun­tada del Barça d'abans-d'ahir i la meva acti­tud prèvia d'home de poca fe, vaig recor­dar un capítol d'Els Simp­son, la sèrie de dibui­xos ani­mats que ha trac­tat de qual­se­vol casuística de la vida humana. Homer, el pare de família gan­dul i sim­ple, però al mateix temps bonàs, renega de l'equip de beis­bol de la seva ciu­tat per con­si­de­rar-los uns per­de­dors. A final de tem­po­rada, quan les tor­nes han can­viat i l'equip està a punt de pujar de cate­go­ria, Homer va cor­rent a casa a can­viar-se de roba per tor­nar al bar amb la samar­reta i la gorra del club. En aquell moment entra una càmera de tele­visió i l'entre­vista com si fos l'afi­ci­o­nat més fidel i tenaç, men­tre exclama: “Jo sem­pre hi vaig con­fiar!” Una figura popu­lar i habi­tual al Camp Nou és la del tri­bu­nero. És aquell senyor d'una certa edat que es passa el par­tit patint i rene­gant, fins i tot pro­fe­rint insults con­tra els juga­dors del propi equip, pre­sa­gi­ant der­ro­tes a cada jor­nada. No puc evi­tar fer paral·lelis­mes amb la situ­ació política del país, amb uns quants tri­bu­ne­ros fent mals augu­ris sobre el referèndum i el futur de Cata­lu­nya. Molts d'ells, si tot va bé, sor­ti­ran amb la gorra i la samar­reta a dir que sem­pre con­fi­a­ren. Ara bé, hi ha una diferència impor­tant entre els tri­bu­ne­ros espor­tius i els de la política cata­lana. Els afi­ci­o­nats al fut­bol poden aju­dar a ani­mar o enra­rir l'ambi­ent, però el par­tit no l'han de jugar ells, per més que el tòpic digui que l'afició és el dotzè juga­dor. El mateix dia de la remun­tada blau­grana, hores abans del par­tit, un con­se­ller de la Gene­ra­li­tat expli­cava que des del govern ja s'està fent el que cal per tenir-ho tot en con­di­ci­ons quan toqui, però que el que no es pot tole­rar és la màxima que diu “ajun­tem una colla i aneu-hi”, tot espe­rant que alguns facin el gol de Sergi Roberto men­tre els cri­ti­quem amb un cali­que­nyo als mor­ros i alè d'alli­oli. Aquest par­tit el juguem nosal­tres i només amb el nos­tre con­ven­ci­ment i deter­mi­nació el gua­nya­rem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.