Què sap Millet? (II)

Es preguntava ahir aquesta impertinent columna la relació entre l'expresident del Palau, Fèlix Millet, i l'actual president executiu de Ferrovial, Rafael del Pino Calvo-Sotelo. Perquè si el segon, com ha declarat el primer, li trucava per demanar-li què passava amb les adjudicacions d'obra, la història és forta. Tan forta perquè ni la jutge ni el fiscal hagin cridat a declarar la màxima autoritat de Ferrovial en una causa en la qual, de part seva, només hi ha caporals de guàrdia. La troca es podria embolicar més. Si el modus operandi –dit així perquè parlem de jutges i policia– de Millet & Co. era el que han confessat en el cas de Convergència, què podia impedir que el multipliquessin? Fèlix Millet ha parlat de les seves “relacions” amb “molts partits”. Només amb Convergència? Per què? Van subscriure un conveni d'exclusivitat? Les memòries més fortes deuen recordar-se de l'ajuda que Millet va prestar a Àngel Colom per tancar bé el drama del PI. Qui més va “ajudar” Millet? Per Barcelona corre el nom d'un altre partit i el d'un exministre de pes. I també el de José María Aznar. Si el govern de l'Estat va subvencionar tant el Palau, Millet només els va correspondre apuntant-se a la FAES? Les preguntes que Emilio Sánchez Ulled ha fet als acusats han estat extremadament cautes. Ells no han volgut contestar les de l'acusació particular. S'ha arribat on ha volgut arribar el fiscal. Si l'objectiu és només Convergència, va bé. Però si l'objectiu és saber què va passar al Palau, fa curt.